Per fí la crònica!!! Esperava trobar algunes imatges per acompanyar el text i finalment les he trobat. Així que comencem:Una horeta abans de la sortida en Raimon i jo quedem al Bright per anar tots dos cap a la sortida.
En situem a davant de tot per sortir a la foto i lluir maïllot.
Per no variar la tónica fem una sortida llampec situant-nos davant de tot amb en Xavi i l'Oscar.
Els primers km fins a Castellbisbal anem tot juntets i situats entre els 20 primers, aprofitem per xupar càmera i sortir ben guapos a les fotos.
Aquí teniu les proves que vaig xupar càmera de valent, en Raimon no era pas gaire lluny, com sempre estava reservant forces pel tram final.
Arribant a Castellbisbal agrupadets amb en Xavi i l'Oscar marcant el ritme infernal.
Passat Castellbisbal a en Xavi ja està lluny però vaig veient a l'Oscar i com no a en Raimon que no perd pistonada.
Van passant els km i em sento de conya, ens ajuntem tres corredors i agafem un bon ritme. Arribem a l'inici de la pujada a Montserrat entre els 20 primers. Em prenc un xute abans de començar les primeres rampes i comencem tots tres a bon ritme cap a dalt. Anem pujant i incrementant el ritme, segueixo sentint-me de conya.
Passo el darrer control en la posció 17 i veient els de davant, entre ells a l'Oscar. Tinc forces per seguir apretant i un cop arribem a la urbanització vec que puc a atrapar a un parell que tinc al davant i de sobte..... Punxo la roda del darrera!!!!.....els dos companys amb qui havia compartit gairebé 40 km em deixen enrera....reparo la roda en poca estona....em passen 5 0 6 corredors...começo a apretar pensant amb en Raimon que de ben segur no trigarà en atrapar-me.
Amb la mala llet acumulada desprès de la punxada i desprès de cagar-me unes quantes vegades en tot i tothom aconsegueixo atrapar a un parell dels corredors que m'havien passat...però l'alegria dura poc ja que torno a punxar i aquest cop començo a renegar com mai i estic apunt de llençar la bici barranc avall.
No tinc càmera ni manxa, van passant corredors, un d'ells veient la mala llet que porto em llença una càmera i una manxa.
Reparo la punxada i quan estic inflant apareix en Raimon,, com sempre apareix en Raimon, sembla un mal son...em comenta que li fan mal les cames que no pot més però que collons em torna passar...
Acabo d'inflar i començo a pedalar amb l'objectiu d'atrapar a en Raimon i entrar plegats, però...aleshores li toca al canvi començar a fer el capullo...em desespero i em rendeixo...
Arribo a la meta caminant i emprenyat com una mona.
Tot i l'emprenyada em sentoo bé ja que no he tingut problemes físics però si mecànics...a veure si algunn dia faig coincidir un bon dia físic amb zero problemes mecànics.
2 comentaris:
Sembles el barrufet rondinaire!!! No em barrufen els problemes mecànics!!! Fora conyes, llàstima perquè a mitja crònica ja estava cantant la victòria.
jofre, un seguidor dels boletbike
Però que passa amb les meves superrodes!!!! jo no havia punxat en la vida! Ja te'n recordes de posar-hi líquid de tant en tant????
Publica un comentari a l'entrada