3 de juny 2012 Extrem Man Salou

Després de molts i molts dies llevant-me ben d'hora ben d'hora, després de molts km de bicicleta, moltes piscines i encara més km de cursa a peu, em trobo a dos quarts de 6 del matí caminant a fosques per Salou direcció al box de sortida on la tarda abans vaig deixar preparat tot el material per fer la transició en bicicleta i la marató final.És fosc però intueixo que serà un gran dia, el cel està carregat de nùvols per tant de ben segur que no farà gaire sol, si més no les primeres hores.
Ens situem a la linia de sortida el cel esta vermellós els nùvols no deixen veure la llum del sol i la tensió es fa latent a la sortida amb un silenci esfaraidor.
Primera canonada de sortida els corredors comencem a aplaudir i es senten alguns crits, segona canonada i l'emoció m'embriaga i sento com el somni està apunt de començar, m'emociono i recordo tot el camí fet fins arribar a on soc, tercera canonada i comença el repte.

Entrem caminant a l'aigua, no hi ha preses, ni empentes, tenim tot el dia per davant. Em moro de ganes per començar a nedar.
Els primers metres són caminant, l'aigua no arriba més enllà dels genolls.
La primera volta, la curta la faig a bon ritme i amb bones sensacions, tot i la foscor, i la manca de visió cada cop que trec el cap de l'aigua per orientar-me la boia la tinc just al davant.
Sortim a la sorra desprès de la primera volta curta, molta gent a la sorra cridant i animant. Pell de gallina altre cop, comença la volta gran, segueixo amb molt bones sensacions. Faig tota la volta gran gairebé sol, amb por a desorientar-me, però segueixo fent línies totalment rectes de boia a boia.
Surto de l'aigua i s'esta fent de dia, cauent algunes gotes, miro el rellotge per veure el temps del primer parcial, 56 minuts!!!! Gairebé 20 minuts per sota de la meva previsió. Comencem molt bé. Potser no han estat 3800 mts reals, sincerament crec que faltaven alguns metres. Surto de l'aigua en la posició 121.

M'adreço al box a buscar la bici, quan arribo m'adono de seguida que he sortit molt bé de l'aigua. Hi ha moltes bicis penjades, bona senyal. Em canvio tranquil·lament, penjo la bossa al seu lloc carrego plàtans i començo a pedalar. Comença a ploure, perfecte, avui no veurem el sol fins ben tard, em carrego d'ànims i començo a apretar les dents. Començo a visualitzar el recorregut que fa unes setmanes vaig fer amb en Raimon, vaig tirant molt agust fins arribar al port de la Musara. De pujada vaig passant ciclistes, em sento força còmode i vaig gaudint del recorregut.
Cada 20 minuts vec aigua i cada hora menjo, segueixo aquest règim durant tot el recorregut de bici.

Desprès del port de la Mussara decideixo apretar a les baixades i llocs planers, que són pocs, i mantenir als diferents ports.

L'estratègia em funciona força bé, en arribar al darrer port comença la baixada més llarga i després 40 km planers fins a Salou. Em sento fort i no paro d'apretar i passar corredors, les sensacions són molt bones.
A un km i mig de l'arribada punxo la roda de darrera, faig les darreres dues rotondes com puc i apreto les dents els darrers metres fins arribar al box, amb un temps de 6 hores 30 minuts en la posició 81 del parcial de bicicleta.

Arribo al box, ple de satisfacció en veure que en el segment de bici he aconseguit baixar en 30 minuts el temps que tenia previst fer. M'assec per recuperar-me, em prenc el recuperador que tenia preparat per abans de començar a còrrer, em poso la gorra i començo a còrrer. Sóc conscient que ara comença la veritable cursa, ara comença l'Iron Man.

Busco a en Martí i a la Sílvia però no els vec, carai he arribat gairebé 45 minuts abans de l'hora que havíem parlat. Començo a còrrer a bon ritme, no tinc molèsties i desprès dels dos primers km les cames comencen a respondre força bé.

Acabo la primera volta (10'5 km) amb 56 minuts, força bé, abans d'inciar la segona volta em trobo amb en Martí i la Sílvia, em paro a fer un petó a cadascun i a carregar les piles d'energia.
A partir d'aquí cada volta els trobo un parell de cops donant-me ànims.
Les següents voltes les vaig fent més lentes, són 4 voltes per tant ens anem creuant tots els corredors i fa molt de respecte veure com molts corredors estant patint de valent, així que decideixo aturar-me als dos avituallaments que hi ha situats gairebé als extrems del recorregut. Per tant faig 6 aturades per recuperar-me, aturades que no em suposen més d'un parell de minuts per aturada, quan passo la mitja marató arriba el primer corredor a meta.
Aleshores tinc clar que baixaré de les 12 hores previstes inicialment, tinc prou renda si no passa res extrany.
Al km 35 tinc unes petites sensacions de rampes al besso esquerra però marxen ben aviat. No paro d'hidratar-me i em prenc un xute cada 10 km. Començo la darrera volta, ara ja som molts els corredors que hem iniciat la marató el patiment es fa evident al rostre de tots els corredors.

En Martí i la Sílvia estan esperant-me a l'arribada, els darrers tres km apreto les dents i faig un canvi de ritme que em permet avançar un parell de corredors.

Arribo a la catifa final, en Martí surt a còrrer amb mi els darrers metres, el públic aplaudeix i en Martí no para de còrrer de valent. Entrem a meta plegats. acabo la marató amb un temps de 4 hores 13 minuts, bastant més lent del temps previst inicialment.Però amb l'objectiu aconseguit. Un somni més a les espatlles.
Entro a meta amb un temps de 11 hores 48 minuts. Passo per la bàscula, he perdut 4'5kgr en aquest temps però em sento més ple que mai.
M'abraço a la Sílvia i a en Martí i gravo a la meva ment el record d'aquest instant, de tot l'esforç, patiment i plaer que he sentit aquest darrers mesos.
Aquest somni ha estat possible gràcies  a la paciència i suport de la Sílvia i en Martí, gràcies a ells he aconseguit creuar la meta. Gràcies també especialment a en Raimon per totes les hores compartides aquests darrers 6 mesos i evidentment a tots els amics que m'han donat ànims i suport tot aquest temps, sense ells aquest somni tampoc hauria pogut ser.