V Duatló de Muntanya de Cabrils

Un any més Cabrils i ja van 4 participacions. Aquest any però sense pluja i amb una temperatura excel·lent.
Desprès d'esmorzar un bon plat de macarrons com marca la tradició dels bons Boletaires aquest cop no m'agafa cap pajara com a la darrera cursa tot i que "constato" que cada vegada estic més bé corrent i més fluix amb bici, sobretot quan hi ha pujada.
Tot i això acabo satisfet de la cursa arribo en la posició 64 de 328 que aconsegueixen finalitzar la prova.
Aquest any el primer tram de cursa es caracteritza per una rampota llarga i llarga que fa que els primers 4 km siguin durs de collons.
El tram de bici, pista ample de pujada i baixada i amb alguns corriols de baixada. El darrer tram de carrera tot i les molèsties als bessons no es fa gaire dur i aconsegueixo passar a 4 corredors.
Al final de cursa retrobada amb els de sempre en Marc Calaf,, en Juanmi i en Hole i com no la màquina d'en Charli dels Bisonte que arriba en la posició 11 i la Nuria que torna a fer podi.

L'ESMORZAR DE NADAL. QUIN PEDAAAAAAAAAL!!!!!

El passat 19 de desembre vam organitzar el ja clàssiquissíssim (primera paraula de la història amb dos accents) esmorzar de nadal Bolet Bike. Aquest any ens falla el Massu que prefereix anar-se'n a passar el finde als madriles obviant la que, sens dubte, és l'activitat lúdico-festiva per excel.lència del BBC. En fin, ell s'ho va perdre...
El matí comença com sempre, a les 9h al txiri amb un fred espelusnant. Comencem a pedalar en direcció Can Paskual on recollirem al Ròritx per anar enfilant cap al restoran de Can Borrell. Com que el nostre entrenador ens diu que hem de treballar el metabolismo lípido decideixo no esmorzar res, i el Rayon (que té el mateix entrenador q'un servidor) fa el mateix, amb lo qual arribem a CanBo tant morts de gana que no tinc temps ni de fer-li la foto al menú.

De totes maneres tampoc no innovem gaire i fem la típica butifarra amb mongetes, patates, i allioli (que no deixarà de xupar roda en tot el camí de tornada).

Com cada any ens repartim el número de loteria -aviam qui es capaç d'endevinar el número del Fuster...-

Bebem un parell de porrons de vi, el Fuster reparteix mastegots a tot cristo, Ens trinquem una ampolla de xampany,

fem una ronda de txupitos, fem una altra ronda de txupitos (quin error va fer el garçon deixant l'ampolla a la taula!!!), i tots calentets sortim a buscar les bicis que hem 'amagat' com sempre darrere els futbolins. Al final sempre surt superacompte l'esmorzar BBC perquè un tros de butifarra i un beure ens costa poc menys de 20€!!! I a partir d'aquí comença l'autèntica litúrgia boletbiker.

Aquest any com que el món és ple de porcs hem de canviar la ruta i saltar-nos el ja típic sol-i-aire que en l'estat en que el pugem sempre té una 'gràcia' especial.

Comencem a pujar en direcció a Sant Medir i ja de seguida comencem amb el tradicional concurs de tions.

Aquest any ningú es vol quedar enrere i el Rayon inicia les hostilitats. En cinc minuts tots menys el menda –que com a reporter-ditxaratxé està exclòs del concurs- fan oposicions per endur-se el premi. Finalment, però, aquest any el premi és col.lectiu i el tió l'aixequen entre els quatre jinetes de l'apocaleche.

Passada la primera prova, i quan ja ningú seria capaç de reconèixer a la seva mare (buenu, el Germà una mica sí perquè l'endemà té una duatló d'aquestes que fa per les muntanyes), entrem a la fase performances. En primer lloc, aprofitant que l'amic Fuster perd la coordinació general a l'ajupir-se a recollir una moneda de 3 cèntims, decidim atropellar-lo una miqueta cadascú,

i després fem el mateix amb el Rayon però clar, com que ell és una mica més petit amb menys gent atropellant-lo fem la mateixa feina.

Després el Fuster decideix provar de pedalar sense roda del davant però si ja quasi no sap pedalar sense rodetes com ha d'anar fent cavallets pels puestos???

En fin, que amb tanta txorrada se'ns fa tope tard i ens acabem saltant la 2a parada del dia, el Baba San Marino. Però abans d'acabar la matinal el PoetaCollserola ens obsequia amb el ja clàssic vers de Nadal.

Visca l'esmorzar de Nadal!! Viscaaaaaa!!!!!!

VI Duatló de Pallejà

Gairebé 300 corredors ens plantem a la sortida amb una temperatura inicial de -2º. De bon inici començo a còrrer amb bones sensacions tot i la setmana de refredat, mocs i manca d'entrenament.
Arribo a Box en la posició 55 pujo a la bici i començo a pedalar però tot i no anar cansat el meu ritme és força pesat i no para de passar gent.
Però el pitjor està per arribar, a 2 km de deixar la bici començo a veure anuncis de l'home del mall repartits a banda i banda del camí que intento traçar el més ràpid possible.
La sensació és confirma quan començo a baixar cap a l'arribada i torna a passar-me un grapat considerable de corredors.
Arribo al box canvio de calçat i m'adono que en el canvi de sabates he perdut el dos bessons, m'adono que els tinc literalment clavats darrera dels genolls.
Quan comença la pujada tinc més remei que començar a caminar.
Les ofertes d'apartaments de l'home del mall comencen a tenir aspecte d'oferta i decideixo quedar-me'n un.
La recta d'arribada es fa llarga i llarga com una llangonissa...total que acabo entrant caminant, en el darrer tram de cursa arribo en la posició 194.
M'adreço a l'habituallament i començó a deborar taronges, olives, patates, pomes, dos botifarres i 3 aquarius realment quina mega pajara...
Espero que aquesta setmaneta de nadal i sant esteve em pugui recuperar del referedat i normalitzar una mica els entrenaments i no patir tant a Cabrils el proper diumenge.
Bon nadal a tots el Boltebikers i als altres també.

Anem a la Quebrantahuesos

Visca!!!!! ens ha tocat la loteria de la Quebranta!!!! Ha sortit el 10791 i teniem el 13mil i pico

Ara hem de pensar en la logística de la dormimenta i tal i qual! Visca!

Quebrantahuesos

Ja està feta la preinscripció per a la Trencalòs 2010!!!! Visca!!! Tenim els números del 13760 al 13764. El sorteig és el proper dia 15 a les 12h així que...aviam si hi ha sort!!

No és lleig ni res el bitxo dels collons!!

I de postres...PAELLA!!

Aquest finde, i per variar una mica, l'activitat principal boletbiker no consistia en anar traient el fetge per la boca sinó en ingerir una megapaelladelamuer (Fuster certified) amb dones, nens, amics i simpatitzants. Però lu primer és lu primer, i abans de l'atracon caliar sortir a pedalar una estoneta practicant el seixantacinquisme percent que tant toca els culions. Però la jornada estava plena de sorpreses i la primera no es va fer esperar...LA MEVA BICI NOOOOOOOVAAAA!!!!
Quin cogombre de bici per favort!! No hauré de córrer ni res per no quedar com un pamplines... però em queda taaaaaaan bé... Després d'estar recollint les babes de tothom que passava pel puesto arriba la segona sorpresa, el Fuster es presenta amb la pota del canvi trencada (com a la volta a la Cerdanya en versió carretera),
però res, una mica de cinta americana per aquí una mica d'oli per allí...i pim pam a pedalar s'ha dit! Recollim al Ròritx a Molins, arribem a Olesa de Montserrat.
Com que la pota del canvi segueix donant pel sac decidim tornar a puesto per anar enfilant la comilona que ens espera a Can Roldan.
Un cop allà festival de luz y de color a càrrec del xef Fuster que fa les paelles com ningú!!


El que no sabiem és que també fa els postres millor que un Tamagochi i pa muestra un botón.
Haurieu de veure la tècnica del Germà trossejant xampinyons, si s'hi posés igual a les duatlons...
I la pedrera? que es vagin preparant els podis del món...
Gresca xerinola i Canals i Nubiola!!
El que no entenc és que si ens ho passem tan bé fent paelles, i menjant pastissets de plàtan amb crema, perquè ens entossudim en sortir en bici abans? Hi deu haver alguna cosa que no acaba de quadrar i que ara mateix no em ve al cap...

III Duatlo de Muntanya de Balaguer

Diumenge al matí desprès de gairebé un parell d'horetes arribo a Balaguer on hem retrobo amb alguns habituals de les Duatlons de Muntanya, en Marc Calaf i en Charli dels Ritmo Bisonte.

El primer tram de 6 km resulta ser més dur de l'habitual amb dos rampes ben llargues que em transformen amb un orangutà amb els braços penjant per davant dels genolls i esbufegant de mala manera. Amb nomès 3 km ja estava més marejat que un cigró dins de la boca d'un vell.

Agafo la bici i em començo a sentir de conya vaig avançant poc a poc a diferents corredors i per sorpresa meva no em passa ningú fins que arribo al km 15 i patapam...torno a punxar. Tot i reparar amb rapidesa gràcies a la botella de líquid i gas no m'estalvio que em passin al voltant d'uns 15 corredors.

Arribo a la transició havent recuperat 4 posicions i un cop començo a correr encara tinc forces per a passar-ne 3 més.

Finalment arribo en la posició 47 però amb molt bones sensacions, esperem anar millorant poc a poc...serà per la cadència del dijous????

La vida al 65%

Ja hem començat la pretemporada! Visca! O no? Ara com que som toooooope professionals resulta que els 2 primers mesos (fins passat nadal!!!!) no podem passar de 133 ppm baix cap concepte que diria aquell! I a més, pedalant sempre en pla! Ho haveu vist??? s'han acabat els piques i les víctimes a la carretera de Molins a Vallvidrera!

Total, que per poder entrenar per un lloc més pla que l'encefalograma del Ronaldo m'he currat un circuit rotllo tontòdrom, al polígon del Pla entre Molins i Sanfeta, de 4.2 km que a 130 ppm vol dir uns 9 minuts per volta.

Es curiós perquè això de sortir a pedalar rascant-te tot el que seria la zona ampliada de l'entrecuix fa que no vagis amb els ulls clavats a la línia del voral (o a la roda del fuster) i descobreixis que també hi ha muntanyes, rius, gent passejant...la llàstima és que això ho he descobert en un polígon i llavors només veig camions, senyores que fumen, fàbriques...en fin...la vida és així...

Ahir hi vaig anar una mica més de dues hores fins que el sentiment de hàmster va poder convèncer la part racional del meu cervell. Lo curiós del cas és que sembla que anant així no t'hagis de cansar gens, però al final quan vaig arribar a casa tenia les cames com xoriços i em fotia un mal el cul...I pensar que encara queden dos mesos...Visca el ciclisme!!

Per cert, deixeu-me que us recomani el llibre Planifica tus pedaladas que és una mica com el meu entrenador personal. Pensat pels pardos com nosaltres que sense anar a guanyar res som més picats que uns calamars farcits.

Pos ala, a pedalar! Però al 65% eh!

Karts de Coixinets 2009

Aquest passat diumenge vaig complir amb una de les poques tradicions Sant Justenques dignes de seguir any rera any i ja en porto més de 15, que no són pocs.

Dissabte vam tenir un mal dia, desprès de dos cronos bastant dolents, on anàvem a parar a la pallla a cada curva i fins i tot vam acabar amb un dels coixinets per terra a cada una de les baixades vam poder fer un darrer crono respectable (56'88 seg) que ens va permetre sortir en tercera posició a la primera graella de 8ens de final diumenge al matí.

Diumenge vam superar els 8ens i els 4ts de final classificant-nos en 3era posició en totes dues baixades i degut al mal crono i a la 3era posició classificatòria de les dues eliminatòries anteriors vam haver de sortir en 6ena posició a la semifinal de màsters.

És a dir amb molt poques possibilitat d'acabar entre les tres primeres posicions que ens haurien portat a la final com l'any passat, però bé, per donar-nos a conèixer amb les equipacions de Bolete Bikers no va estar gens malament a veure si el proper any s'anima alguna altre parella de Boletaires.

Per cert tot i estar més o menys en forma els cruiximents de dilluns no me'ls vaig poder estalviar, els karts són els karts.

Agraïmets: a la Sílvia i a en Marí que no paren de seguir al pare amb totes les seves dèries esportives, mil petons i també als amics que no paren de fer-m'he arribar tot d'imatges del dia de la cursa, una abraçada per a ells.

VII Duatló de Vallfogona del Ripolles

Uff, ufff, ufff.... iniciem la temporada amb una duatló que es caracteritza per un fred de collons i un terreny molt dur degut al gel, el fang i el no parar a respirar fins haver arribat a la meta.

Aquest any sortim més de 200 corredors entre ells la cosina del Sergi Fuster ( a veure si n'aprens, en Charli dels Ritmo Bisonte, el Juanmi alies el rastes, en Hole i el Hans ironman) total que desprès de les salutacions previes i uns minuts d'escalfament es dona la sortida.

Nomès començar començo a apretar d'allò més en la linia Mussuet, i arribo en la posció 34 a la transició cap a la Bici.

Nomès agafar la bici i ja amb el cor a les mans que no deixaria anar fins acabar la cursa m'adono que no fa més que passar-me penya a un ritme infernal.

El recorregut és dur i pesat, molt poc rodador i un cop comencem a pujar el camí es converteix en un pujar i baixar, bé més pujar que baixar.

Passats els 10 primers km comença a arribar el grup de gent que normalment anem plegats però em costa molt de seguir-los, tot i així vaig fent, pensant que a la baixada els passo segur.

Però sorpresa, sorpresa en arribar a la baixada m'adono que no tinc mans, em foten un mal de mil dimonis i em comença a passar tot de gent altre cop, en conto com a mínim 8.

En arribar al box començo a còrrer, bé a arrosegar-me perquè tinc les cames que no les sento. Com puc arribo a la meta i amb el mareig no m'adono que la Silvia i en Martí i els pares estan just davant meu esperant la meva arribada.

Finalment acabo en la posició 52 amb un temps de 2:16:45 i més rebentat que mai.

El millor de tot el dinaret de desprès a Vallfogona amb tota la famili i la migdiada abans de tornar cap a casa.

Plè de fang fins darrera les orelles.