Després d'una setmana de pocs entrenaments per no dir cap ens plantem a Viladecavalls amb l'objectiu d'acabar la prova sense patir tant com el cap de setmana passat.
El circuit és més ràpid i no tant dur com a Vallfogona, això si aquest cop som al voltant de 280 corredors.
La conclusió final és que als duatlons no val sortir de menys a més ja que no hi ha temps per a recuperar posicions i que hem de començar a còrrer molt més si no volem acabar el darrer tram dels duatlons caminant.
A continuació una sèrie il·lustrada de com s'han d'agafar les curves amb BTT:
Patint de valent en el tram de cursa a peu.
3 comentaris:
Quin estilassso... estèril però estètic.
Quasi a l´alçada dels mitjons.
No t'equivoquis xaval. A l'alçada dels mitjons no hi ha res!!!
La propera volta cerdanya tots amb mitjons!!!! be... els pocs qe hi anem...
us trobooo a faltar!!
PD. importantíssim que els mitjons siguin negres, els de color vermell del Germà no valen.
Publica un comentari a l'entrada