THE CAMPELLENC – X-FUSTER CERTIFIED

Com cada any ha arribat el repte més gran de la temporada. La única cursa Fuster Certified, on el més estrany que pot succeir és que pedalis.Com a novetat d’enguany, hem portat els tracks preparats!! Que val a dir que al menys per mi, ha estat un salvavides impagable. Enrera queden els tomtom amb cinta americana lligats al manillar de la bici, o les reculades en veure que ens haviem equivocat; Això si, bolet-bikes, això en fem amb track, sense track, del dret i del rebés, i si no, estimats lectors, miereu la foto!!!Fent gala de la nova tradició que obliga a introduir novetats en cada nova edició, el Sergi ens va sorprendre amb un sopar a la Mola!! Si si, vam sortir en plena solana, i després de gairebé 2.000m de desnivell infernal per corriols pedragosos i camins estrets on no hi cabien les alforges, ens vam plantar a sopar a la Mola. Baratet-baratet.... jeje. Vam patir de balent, jo especialment, que com sempre anava apajarat... però per alegria de tots (menys de l’innombrable).... el Coco també anava tocat!!! Jo preocupant-me per ell... que si parem aquí, que si nois afluixem, que si... bé, un reguitzell d’excuses per veure si jo també podia parar a descansar una mica, que em feia falta!! Si es que el Xavi, si fa sol ha de sortir amb “sumbrilla”.El sopar magnífic, però millor encara el “BIC BAC”, que no és un boli a la esquena, com molts deveu pensar, sinó la dormida a l’aire lliure que vam fer després de sopar.
Menció especial al Mangue i al Sergi, que es nota que estan o han estat al gremi de jardineria (o a la mili), doncs van preparar un camuflatge per les bicis estupendu-tu.L’endemà bici i més bici... bolet-bike aquí, bolet-bike allà, i patxam!!! Banyet a la gorga!! Quin aigua més bona i quins moments tant tendres... el que no se es perquè no anem simplement a banyar i ens saltem la història de la bici... Tots sabem (alguns més que altres), que aquests banys uneixen molt!!!Sorprenentment la mecànica i el temps ens van respectar, al menys fins que el Sergi va demostrar que hi ha parts de les bicis que, per insòlit que sembli, es poden trencar. Ara, res que amb una navalla i unes brides no es pugui solucionar: que a la rodeta del canvi li falten dents, doncs n’hi tallo unes. Que la patilla es trenca, doncs me’n faig una altra amb un plàstic i unes brides... Mecànics de probike.. temblad!!!!La nit de Dissabte fantàstica en un bungalope prop de Gombren (el bungatrote deu ser més econòmic, però la casa es gran) i Diumenge, tram final pel mal pas fins a Campelles.
En fi, aventura superada i a per la següent!!!
PD1. Menció especial i premi al companyerisme per l’Albert, que malgrat estar lesionat va pujar per fer la darrera jornada tots junts. Bravo bravo.
PD2. Germà t’has salvat d’un afusellament total pel fet d’haver tingut una pulmonia.... ja pensavem que el que tenies era una iron-gay rajada. Espero que triguis en recuperar-te, així et tornaré la medicina que em vas donar al rat-penat!!
PD3. Als que no vau venir per raons varies (Lluís... un momentazo bolet-bike no tiene precio), doncs res, us ho vau perdre!!
PD5. Felicitats Sergi per la organització.... i per haver aguantat a la teva edat!!!