És d’hora, tot just les 5.30h i ja estem sortint de St. Feliu. Som el Jesús, el Txotxi, el Josep, l’Ester i jo. Encaminem cap a Ribes on hem quedat amb el bolet gran...el Fuster. A les 7.20h arribem allà, sembla que al Ministeri no fan els deures (pren nota Mangue) i hem hagut de fer cua per culpa de les malaïdes obres. Per sort, i malgrat fer 20min que fa que s’espera, el Sergi encara no s’ha congelat.
A vegades crec que tinc un punt de Brufau i que faig esquí de muntanya per poder comprar pijades (us encantaria, ara també ho fan tot de Carbono...jeje), així que aprofitem el temps que ens queda fins a la sortida del cremallera per a fer quatre compres.
Com que hem perdut el primer cremallera ara ens acompanyen la Núria , que gràcies als seus progenitors puja gràtis, i les mini Fuster (Ona i Jana) que avui debuten en les classe d’esquí. Aprofito el temps del trajecte preguntant-me perquè no em van dir Gil els meus pares (ja els hi reclamarè el tiquet del cremallera per haver comès aquest error), i gaudint dels nervis que exterioritza el Sergi davant d'aquest nou repte (que si allaus, que si gel, tot és poc per espantar-lo).
Ens acomiadem de la família i encarem l’ascenció cap al cim del Puigmal, aquesta muntanya traïdora que tantes vides de Catalans s’ha cobrat recentment. La moral és alta, però les forces de la natura sempre tenen la darrera paraula... semblo el Calleja?....
Ens fa prou bon temps, i després d’acostumar-se als esquís (que per desgràcia d’alguns no tenen rodes) agafem ritme i anem fent. La neu està prou bé i el Jesús i el Txotxi ens fan de guies. Passem algunes plaques gelades que posen a prova el meu matrimoni, però aguanto estoicament els renecs de l’Ester, que aquest cop no es queixa per gust doncs realment progressar per allà té la seva dificultat.
Fa un vent i fred de collons, així que sense miraments recollim les foques i encarem la baixada. La neu no és una meravella, però amb el que ha costat pujar la gaudim com mai, i quan sembla que ja s'ha acabat tot, un isard ens deleita amb la seva presència.
En resum, un gran dia, malgrat no haver pogut anar a dinar a Campelles tal i com ens va oferir el Sergi.... ara només cal esperar el comentari del Sergi dient lo dur que és (jo no us ho diré perquè ja ho he fet) per a què tots us hi apunteu.
2 comentaris:
Novegis amb el CallejaSanfeliu!!! Amb això de l'esqui de muntanya també pots posar cargols anoditzats? ves si encara me n'hauré de comprar uns...
Estudiarem la confecció d'una bandera per a que pugueu fer el cim com deu mana!
Bravo per la secció alplina dels Bolet Bikers. Quina enveja!!!
Per cert és veritat que ja toca una bandereta BBC per lluir-la en ocasions diverses.
Publica un comentari a l'entrada