LA GRAN PARAULA: CA-CO

Alguns de vosaltres creureu que CACO és qui es va emportar les bicis d'en Germà, i sí aquest n'era un, però també vol dir CAminar-COrrer. Si si, caminar-correr, que és el que he fet aquest Dissabte a Plateau de Beille, on hem corregut amb l'Ester i alguns amics més el Trail Blanch 2010.

El trail Blanch és una cursa que es fa corrent (i caminant quan no es pot córrer) per la neu, en paratges d'alta muntanya que francament val la pena veure. L'any passat ja hi vam ser l'Ester fent de 13 i jo fent la de 23km , i aquest any hem corregut el dos la de 13km.

Sense estar a primera fila i xerrant ens han donat la sortida. He apretat per evitar els embussos típics, però no ha estat fàcil, doncs en sortir de la traça t'enfonsaves a la neu fins al genoll.... però al pur estil "Germà no sé si acabaré però al menys et cagaràs en veure com surto" he apretat a tope fins a trobar un forat més tranquil al meu ritme.

De seguida han començat les primeres rampes dures i nevades on ha tocat caminar tot relliscant una de cada dues passes. El Rubén m'ha passat molt fort, i he intentat seguir-lo tot deixant-ho correr de seguida sabedor que aquestes curses no són com anar per la carretera de les aigües i que cal anar amb paciència.

Així doncs, sense pretensions, he anat fent al meu ritme intentant que el Rubén no se m'escapés massa.

La neu estaba profunda i en molts trams tocava caminar enfonsant-nos fins el genoll, amb l'afegit que avançar a la gent en aquestes condicions es feia francament difícil.

Un bon parell de galetes baixant (a la neu no fa mal) han posat emoció a la persecució i finalment he atrapat al Rubén al km 7, quan ja portavem una hora i tots dos teniem la sensació d'haver fet 11km pel cap baix.

Atrapar-lo m'ha pujat la moral i això ha fet que el deixés enrera.

He anat fent i a falta de 2km, en un control, m'han dit que anava el 12è. Jo que no en tenia ni idea, m'he emocionat i he fet els dos darrers km apretant les dents i he acabat 11è.

Vaja, una bona cursa fent 1h 36min i arribant a 18min del primer, que val a dir-ho , era un crac.

L'Ester, per contra, s'ha menjat tots els embussos i s'ha ratllat molt. Finalment ha arribat en gairebé 3hores. Hem trec el barret davant la seva paciència; a veure si a la propera surt a primera fila i segur que ho fa millor!!!

Llàstima que no hem fet fotos, però quan surtin les de la organització ja les penjaré.