Dimarts tarda plego de la feina, i amb un vist i no vist ens plantem amb l'Ester i tot els bàrtols a All. Allà ens trobem amb el Suissos (Carles i Aurélie), que juntament amb els Bob's, seran els nostres acompanyants durant els 4 dies de ruta que hem de fer.
Després d'incomptables hores amb cotxe la nit anterior (per solucionar problemes logístics hem de pujar amb dos cotxes a Foix i deixar-ne un allà que ens serveixi per tornar un cop acabada la traveça) ens llevem per fer la primera etapa, que ens ha de portar fins a Merenç. Les sensacions del carro són bones, tot i que el pes es fa notar... fins el punt que a la pujada de Porté els homes ens veiem superats per les xicotes, que coronen abans.
Dinem a la bora del riu i durant la baixada...
ANECDOTA 1: Trobem una llengua de neu inhumana que creua el camí. Veient que està molt gelada decidim desmontar tots els paquets i passar-los un a un, poc a poc, per una traça que obrim amb un pal. Un cop a l'altre costat ho muntem tot. L'operació ens porta ben bé 30min i no seria digne de menció si no fos perquè quan pugem a la bici.... fem 50 m, girem 180º i premi!!!! hem de tornar a creuar la llengua de neu!!! Emprenyants, i veient que el camí creua més avall un altre cop, decicim baixar pel mig del bosc (no ho recomano a ningú)
ANECDOTA 2: Ja a la carretera, i encara de baixada, giro un revolt i em trobo el Carles pel terra... el tio s'ha empanat i no ha vist una barrera de campionat que tallava el camí i se l'ha menjada de plè... Definitivament crec que li ha augmentat la miopia... jutgeu vosaltres mateixos.
Arribem a Merenç on plantem la tenda i, gràcies a informacions dels locals de la zona, descubrim que hi ha unes fonts termals perdudes pel bosc... Quin bany!!! va costar que ens decidícim, però va valer la pena!! banyet abans de sopar i al sobre, que l'andemà toca patir.
Després de recollir el campament i carregar-lo a les mules (el Carles i servidor), l'expedició reprèn el camí... i quin camí!!! a la mitja hora de sortir ens trobem 700m de pujada de trialera infumable que es converteix en un infern amb els carros. Fem relleus per pujar les bicis de 2 en 2, però fins hi tot així gairebé ens hi quedem... Fuster, crec que has d'inclore aquest tram a la Campellenca.
Això ens deixa molt desgastats i decidim escurçar l'etapa saltant-nos un port i anant a dinar a Ax-Les Termes,... i de passada carregar teca que ja anem escassos.
Per la tarda gran port de muntanya i acampada prop del refugi de Chioula acompanyada del bany de rigor al riu... aquest cop en pilotes (no posarem fotos per desconsol d'algunes... i potser d'alguns.. després del bany del dipòsit ja no sé que pensar).
La següent etapa, molt maca, passava per unes gorges precioses i algún port de carretera autèntic on ens vam medir les forces amb uns carreteros als qui vam intentar seguir la roda amb el carro i tot. Crec que la única cosa comparable en sufriment seria anar amb les dues filles del Fuster, l'una en una cadireta i l'altra en un remolc, amb la bici que li van deixar a l'Albert (la que anava frenada de davant totalment) i intentar seguir la roda al Xavi ..... quin patir!!
Vam passar la nit en un càmping passat MontSegur i pim pam pum .... bocadillo de atún..... com diria el Brufau.... vam fer el que ens quedava de ruta fins a Foix on ens vam fotre un entrecot que va ser glòria!!!!
Visca els bolets!!!!!
Això ens deixa molt desgastats i decidim escurçar l'etapa saltant-nos un port i anant a dinar a Ax-Les Termes,... i de passada carregar teca que ja anem escassos.
4 comentaris:
Molt bé aquests champignons internacionals!!
La foto dels quatre amb la samarreta boletaire es entranyable i fins i tot sembla espontània!
Carles ets el meu ídol!!! em pensava que ningú podia superar al Fuster menjant-se les cadenes de Collserola (tot i que jo vaig fer un bon intent en una Volta a la Cerdanya) però aquesta ho supera tot!!!! Visca les valles!!!!
A Traguito lo que mas le ha encantado de estas salidas parejiles es el "metodo Raimon", que consiste en:
Dejar a la Santa debajo un puente, y hacerse una contrareloj.
Con permiso de la mia (con santita incluida), lo probaré en la proxima Pedals, dejandola debajo de un puente en Viella, a ver si con este "metodo" bajo de una puta vez de 12 horas
Iep,
Magnifica crònica per una travessa molt xula i per moments dura i èpica (encara que em sembla que encara no arriba a l'alçada de les campellenques que gasteu anualment).
La maleïda valla no es va deformar ni un pel, tota per mi...quina idea aquest francesos de tancar les carreteres així!!!en fin pilarin, a cuidar-se,
PD: quan algu sàpiga el cap de setmana que probike fa la Volta Cerdanya 2009 ho podreu posar??jo n'estic pendent per fer-vos una visita esportiva ;-)
Publica un comentari a l'entrada