Ruta de l'Ermità

Cap de setmana de segona pasqua, com a intrèpids pioners que sóm i per tal de començar a escalfar motors al que serà de segur una ruta plena de sorpreses a l'estiu (Himalaya) i creient que serà una ruta assequible a les nostres forces, ens disposem a fer un tastet d'aquesta ruta que preveiem durarà 2 dies...jajajajajaja i ja i ja ja JAPUTA!!

Tot comença al refugi ja més que conegut per nosaltres per la Campellenca, del Coll de Merolla, on farem nit per tal de, al despuntar el dia (jajaja, ens llevem a les 8.30h i anem a esmorzar amb la calma) poder arrancar l'esmentat periple.

Obeim les indicacions de la noia del refugi de fer la ruta en sentit horari. Sortim carregats amb alforjes i amb moltes ganes quan advertim que la Maria té el seient massa alt i la meva bici de carbó no admet baixar més la tija amb el que ens disposem a demanar una serra de ferro per tal d'escapssar la maleida tija (2,8grams menys, xinxa Brufau). D'entrada ens esmorzem unes primeres rampes de pedres acollonantes, de fet no us explico res de nou, desfeiem el camí de la Campellenca, i al bosc de faigs on el Germà va trencar el radis ja duiem una bona botifarra. Després què més dir, arrossegar la bici per pujades casi impossibles de baixar, plans, fotos per aquí, petons per allà, més pujades inhumanes, dinar espartà amb una solana que partia pedres... tot això fins a arribar a la Pobla de l'Illet, on comprem piles pel GPS que ha deixat de funcionar fa hores (gràcies Sergi), fem un entrepà i comprem el que se suposa serà el nostre sopar de camping regat amb un vinet.

Continuem a ruta i a la Maria el genoll li comença a fer putades i aquí és on comença l'autèntic calvari. 5Km de pujada, pista descomposta, cames carregades i diluvi universal amanit amb pedra. Arribada triumfal al refugi d'Erols davant l'estupefacció generalitzada dels 25 progenitors i les seves 15 respectives criatures aberrants. Dutxa, sopar i sobre. Però dormir...aaa amics, això fou una altra cosa.

Dia dos i amb l'esmorzar a la panxa decidim fer una drecera sobre plànol. La qual cosa ens remet a la segënt formula:

- Km / Dsvll. infernal = CABRONADA en DO menor

Amb 9km. vam fer 1000m de desnivell amb una solana inversament proporcional al mal temps de la fatídica passada tarda. En un autoavituallament el BBC és reconegut per l'únic ciclista que trobem fent la ruta. Un paio que fa la Pedals en 14 hores, el qual ens corrobora que la ruta se les porta i que els tracks del GPS són una autèntica cagada. Arribem a 2070m i juguem amb la poca neu que encara queda. Baixada fins a la Molina on reprenem el viacrucis. Torna a diluviar. Ens resguardem sota un pont, menjem i el cansament sumat a la merda de menjar, el fred i tot plegat, fa que la Maria es comenci a trobar malament. Montem tenda sota el pont per no morir-nos de fred i en vistes de que no pararà de ploure, després de fer les pertinents canalitzacions d'aigua pròpies del Ministerio de Fomento i d'algun superenginyer aiguaril, em disposo a fer-me l'heroi i enfrontar-me a les adversitats atmosfèriques per tal d'anar a recollir el cotxes per tornar, amb gran saleritat, en busca de la meva estimada per la vida de la qual patia, doncs no feia més que repetir-me que l'havia deixat sota un pont!

Res més, rescat triunfal, arribada a Barcelona catatònics, incuvació i... plaques de pus com icebergs al coll per part meva i un solemne encostipat per part de la Maria.

Així que ja ho sabeu, ruta duuuura i temporada perduda!!

P.S. Ens hem de començar a autocensurar les cròniques, doncs són més properes a culebrot sudamericà que a relats amens.