MENU DE DIUMENGE

Aquest Diumenge ha estat, si més no diferent.

Com en ocasions anteriors hem anat al restaurant de sempre... si si, aquell on només es serveixen km, desnivell, i de tant en tant alguna beguda isotònica.

Al començament he pensat que el meu menu no presentava cap innovació, doncs de seguida m'han servit un pal del Fuster pujant a St.Miquel del Fai (Cabeza tractora) acompanyat amb una menestra de "llallos" que em deixaven enrera.

Entre l'aperitiu i el primer plat hi ha hagut moments màgics que quedaran a la memòria gravats, doncs he vist rodar en paral·lel al ULISES VS FUSTER, un duel magnific... Molts us preguntareu qui és l'Ulises... jo també de fet.... el que si que us puc dir és com és:
- Un home formidablement fort, sortit del fons del mar, que ha canviat el trident per una bici de carretera i una camisa de quadres per a poder fer Les Rutes del Montseny.... diuen que ho fa cada any... però no hem aconseguit proves visuals (fotos)!!!

De primer m'han portat la frase malaida del Sergi, que venia a dir...."Més val que no perdem aquest grup ara o ho passarem malament", un plat de digestió pesada que no baixa ni amb aiguardent i que consisteix en... el Fuster es posa al davant i la resta de mortals (un pelotón de 50 pel cap baix) el seguim treient la llengua.... aquesta és la seva manera d'entendre "Més val que no perdem aquest grup".

El segon ha estat l'habitual... però amb alguna grata sopresa, doncs l'acompanyament aquest cop era més gustos. La pujada a Collformic, gentilesa d'Escapades Corrales, m'ha deixat embafat; Si no fos perquè la cabeza tractora ha mostrat simptomes de debilitat (l'he acabat atrapant abans de coronar) crec que hauria estat força indigest.

Quan ja pensava que començava a estar fart d'aquest restaurant i de que sempre em servissin el mateix menu podrit mentre els altres només menjaven caviar va i ens porten els postres. Primer he pensat que s'havien equivocat, doncs a mi em van portar coulant de xocolata (em vaig trobar bé pujant al Turó, dosificant i a ritme constant) i al Raimon i al Sergi no...
Crec que no ho havia demanat, però al Raimon li van portar un plat de rampes d'isquios combinat amb rampes de quadríceps i a voltes de bessons; M'havia deixat enrere, però el vaig passar quan estava aturat tot apajarat.
Al Sergi en canvi, crec que no li van portar res de res. Quan dic res, vull dir res, doncs diu que va patir força pujant.

Jo,gloriós perquè per fi em tractaven bé, em vaig demanar un xarrup de "Faig de cabeza tractora i porto a roda als companys a la meta".

Allò que va començar com un menu rancit per mi, es va convertir en algo digne del Bulli. Per altres, en canvi, els entrants de caviar van passar a ser postres del McDonals.

Total, que malgrat el mal resultat de la cursa vaig acabar content, perquè per primera vegada, no vaig ser el que més va patir en una cursa.

PD. Donat l'estat fisic dels bolets (veure el Raimon baixant del cotxe cridant de dolor per les rampes que tenia) només puc dir... SORT QUE NO FAN LA PEDALS!!!....O si? potser que el Raimon la fagi?... jejeje

PD. Perdoneu la broma i no us sentiu ofesos...no és la intenció...

PD. He pensat que podem muntar una excursió de 2 dies al Pic de l'Infern a finals d'Agost, bolets i trufes (dones dels bolets), dormint en un refugi de muntanya. Mireu per internet que ús sembla... jo hio he anat 4 cops i, tot i que és dur, és molt bonic. Si algú no vol caminar tant, pot tornar del refugi sense fer el cim.