THE CAMPELLENC – X-FUSTER CERTIFIED

Com cada any ha arribat el repte més gran de la temporada. La única cursa Fuster Certified, on el més estrany que pot succeir és que pedalis.Com a novetat d’enguany, hem portat els tracks preparats!! Que val a dir que al menys per mi, ha estat un salvavides impagable. Enrera queden els tomtom amb cinta americana lligats al manillar de la bici, o les reculades en veure que ens haviem equivocat; Això si, bolet-bikes, això en fem amb track, sense track, del dret i del rebés, i si no, estimats lectors, miereu la foto!!!Fent gala de la nova tradició que obliga a introduir novetats en cada nova edició, el Sergi ens va sorprendre amb un sopar a la Mola!! Si si, vam sortir en plena solana, i després de gairebé 2.000m de desnivell infernal per corriols pedragosos i camins estrets on no hi cabien les alforges, ens vam plantar a sopar a la Mola. Baratet-baratet.... jeje. Vam patir de balent, jo especialment, que com sempre anava apajarat... però per alegria de tots (menys de l’innombrable).... el Coco també anava tocat!!! Jo preocupant-me per ell... que si parem aquí, que si nois afluixem, que si... bé, un reguitzell d’excuses per veure si jo també podia parar a descansar una mica, que em feia falta!! Si es que el Xavi, si fa sol ha de sortir amb “sumbrilla”.El sopar magnífic, però millor encara el “BIC BAC”, que no és un boli a la esquena, com molts deveu pensar, sinó la dormida a l’aire lliure que vam fer després de sopar.
Menció especial al Mangue i al Sergi, que es nota que estan o han estat al gremi de jardineria (o a la mili), doncs van preparar un camuflatge per les bicis estupendu-tu.L’endemà bici i més bici... bolet-bike aquí, bolet-bike allà, i patxam!!! Banyet a la gorga!! Quin aigua més bona i quins moments tant tendres... el que no se es perquè no anem simplement a banyar i ens saltem la història de la bici... Tots sabem (alguns més que altres), que aquests banys uneixen molt!!!Sorprenentment la mecànica i el temps ens van respectar, al menys fins que el Sergi va demostrar que hi ha parts de les bicis que, per insòlit que sembli, es poden trencar. Ara, res que amb una navalla i unes brides no es pugui solucionar: que a la rodeta del canvi li falten dents, doncs n’hi tallo unes. Que la patilla es trenca, doncs me’n faig una altra amb un plàstic i unes brides... Mecànics de probike.. temblad!!!!La nit de Dissabte fantàstica en un bungalope prop de Gombren (el bungatrote deu ser més econòmic, però la casa es gran) i Diumenge, tram final pel mal pas fins a Campelles.
En fi, aventura superada i a per la següent!!!
PD1. Menció especial i premi al companyerisme per l’Albert, que malgrat estar lesionat va pujar per fer la darrera jornada tots junts. Bravo bravo.
PD2. Germà t’has salvat d’un afusellament total pel fet d’haver tingut una pulmonia.... ja pensavem que el que tenies era una iron-gay rajada. Espero que triguis en recuperar-te, així et tornaré la medicina que em vas donar al rat-penat!!
PD3. Als que no vau venir per raons varies (Lluís... un momentazo bolet-bike no tiene precio), doncs res, us ho vau perdre!!
PD5. Felicitats Sergi per la organització.... i per haver aguantat a la teva edat!!!

II Duatlo de Muntanya d'Ódena

Darrera duatló del campionat. Arribo a Odena hiper motivat, i amb ganes de tornar a quedar entre els 10 primers classificats. Com que és la darrera cursa decideixo sortir de la primera línia i a tope.

Les primeres sensacions són brutals ja que em situo entre els 5 primers de bon principi arribant a box en la 6ena posició. Agafo la bici i les sensacions no fan més que millorar i em situo en la 4ta posició a roda del 3r, estic flipant de valent ja que començo a veure que potser tinc alguna opció de podi.

Just quan comença la baixada decideixo afluixar ja que m'entra el canguelis per si vaig a parar per terra, i és aleshores quan em passen 2 corredors més. Arribo a box en 6ena posició però pletòric de forces tant que faig el 2n millor temps dels darrer tram de cursa a peu i acabo en 5ena posició de la general.

Les sensacions fantàstiques no hi ha res com entranar molt per sentir-se fort, ja veurem si al juny estic tant fort de moment que me quiten lo bailao.

Classificació final Rànking Duatlons de Muntanya

Objectiu aconseguit, podi.

Classificació Circuit Català

Classificat entre els 10 primers, no està mal.

Duatló de Muntanya de Terrassa

Diumenge quedem a les 8'30h per anar a Terrassa, es fa estrany quedar tant tard, tot i així arribem amb temps suficient per fer tot el ritual habitual, visita al senyor roca, preparació de tot el material i escalfament amb salutacions als habituals.

Surto a bon ritme i en el primer tram de cursa a peu arribo a box el 9è, començo la bici amb un grupet de tres i poc a poc agafo el ritme, el recorregut és força ràpid i amb algunes baixades força ràpides.

En arribar al punt més alt del recorregut hi ha un control de dorsal i hem diuen que vaig el 7è, jo flipo una mica i evidentment tinc un subidon d'adrenalina. Comença la baixada i em passen tres corredors a tota castanya, primer els intento seguir però després d'un petit ensurt decideixo afluixar i pensar en la cursa del mes de juny.

Tot i així els vaig veient tot sovint i no els perdo de vista, entro al box en 11ena posició, ara si decideixo apretar de valent i intentar atrapar als dos que tinc al davant per entrar entre els 10 primers.

Al 10è el passo tot just sortir del box i el 9è el vec durant tot el recorregut i el passo a 200mts de l'arribada.

Arribo el 9è amb el talons picant al cul, acabo esprintant i amb un bon rotllo brutal.

Es fa estrany arribar i trobar tant pocs corredors, m'adreço a les camilles on fant massatges i m'estiro a gaudir del solet i del bon rotllet que m'ha entrat.

Al cap d'uns instants arriba en Raimon que em ve a trobar quan encara estic amb dos paios fregant-me les cames.

No se si estaré bé pel mes de juny però aquests darrers duatlons els estic gaudint d'allò més esperem no em passi factura.

Diumenge darrera Duatló on intentaré atrapar al 2n de la general, sense pendre mal, tot i que sembla una mica impossible reduir el 80 punts que em porta de diferència-

Primer tram de cursa a peu

Trialera del tram de bici

Arribada a meta

Classsificació general Campionat de Catalunya de Duatlons de Muntanya

Duatló de Muntanya St Joan de les Abadesses

Per pimera vegada en els darrers 3 anys no s'ajorna la cursa, per motius de neu o pluja, tot una notícia. Per tant ens toca matinar a en Raimon i a mi. A dos quarts de set quedem per començar a pujar.

Pocs corredors inscrits, uns 150, i el mateix recorregut que sempre. En Raimon s'estrena en aquesta cursa tot i haver-hi estat inscrit en dues ocasions.

Jo em sento cansat, he dormit 4 horetes i la setmana ha estat intensa d'entrenaments però tot i així el resultat no ha estat gens dolent, 19è, tot i que hauria pogut quedar força millor si no fos perquè he anat a parar per terra un parell de vegades seguint a l'Oriol, el segon classificat de la general, que finalment m'ha tret algunes posicions.

Tot i això acabo la cursa en la posició 3era de la general, així que ara ja depén només de mi de finalitzar la temporada entre els tres primers.
En Raimon s'ha retrobat amb les duatlons després de dues absències forçades per malaltia i feina i també s'ha retrobat amb les seves amigues les rampes en el darrer tram de cursa a peu.

Tot i això ha acabat content en la seva temporada d'adaptació com diu ell.

Moments abans de la sortida.

La sortida.

Qi veu a en Raimon?
Classificació general Campionat Duatlons de Muntanya de Catalunya

Noves equipamentacions de la cosa

Bona nit amics, amigues, i micos pudents.

Per fi, i després de moltes nits sense dormir pensant en la nova col.lecció primavera-estiu que es lluirà els propers mesos per les millors passarel.les (quicir corralines) del pais, heus ací el resultat de l'assuntu.

Txalecu

Mangitus

Botines

Doncs res, ja em direu què us sembla...

VI Duatló de Folguerols

Arribo tot sol a Folgueroles, i esmorzo amb tranquil·litat al cafè del poble tot llegint el diari. La intenció és no apretar més del compte ja que dilluns toca sortir a còrrer. Però la teoria com sempre se'n va a terra un cop donen el tret de sortida.

El primer tram el faig a bon ritme i arribo a box en la posició 19 i amb forces per agafar la bici a un bon ritme. El recorregut te de tot, fang, neu, pedra, corriols i pista...la veritat és que el tram de bici el faig a bon ritme i fins i tot el trobo curt.

Així que entro al box per deixar la bici a tota castanya en la posició 17 i prenc la decisió de posar tota la carn a la graella i apretar en els darrers tres km ja que em sento fort de cames i de cap i quin cap què diria més d'un...

El tram de còrrer final el faig a saco i passo a uns 4 o 5 corredors. Arribo a la meta super satisfet. Poc a poc vaig collint els fruits de tantes hores d'entrenament, esperem però que això només sigui l'inici de la collita que tinc intenció de collir al mes de juny.

Ja us ho diré demà!!!

Finalment arribo a meta en la posició 14 de la general i el 3r de la meva categoria, sense dubte la meva millor classificació en duatlons de muntanya. I ara ja a només 50 punts del 3r classsificat de la general i a 100 del 2n.

CIUTADANS DE CATALUNYA... JA LA TENIM AQUÍ!

Per tots és sabut que les coses bones es fan esperar, i que les coses de Palau les fa en Brufau, per això suposo que us quedareu bocatorts en veure que finalment m’he decidit a escriure la crònica nadalenca.

Com cada any, el darrer cap de setmana abans de Nadal ens vam reunir per fer l’aixalabrat esmorzar de Nadal. Patint pel fred, la nit abans vaig mirar el temps... neu, neu, neu a privar va dir el mini Molina.... i dit i fet. A una hora més raonable que l’habitual, un cop ja havien posat els carrers a St. Feliu (tots sabem que els comencen a posar a casa del Germà, per això ell pot sortir a les 6 del matí, mentre que a St Feliu hem d’esperar a les 9), ens vam reunir a Can Fuster.

Brufau, Fuster, Germà, Ricard, i servidor vam emprendre la ruta del bacallà, el birracrucis de Collserola, decidits a esmorzar a Can.... com es deia?? Buff anava fatal... ahhh i sobretot parar al Badulaque.

Ai Raimon que estaves de bajon... i Xavi com et vas escaquejar.
De camí cap a l’avituallament ens vam trobar al Lluís, traïdor com ningú, que ens havia canviat per la colla pessigolla i lluïa el casc més car que s’ha vist mai (400 eurets...) distribuït en exclusiva per MossosEnculers... mooolt maco. No ho hauria dit mai que acabaria portant casc...

L’esmorzar aspactaculàa. Undostresbutifarradepagès, porró, mongetes de les que es mengen, no de les que resen,.... i xarrups fins a perdre’n el compte.

En sortir, no sé si era jo que anava cap per avall, però la bici s’havia enfilat a dalt d’un tancat... potser tenia por que la muntés....vull dir... que hi pugés a sobre. I no anava errada, doncs al final de la jornada vam acabar per terra. Ja ho diuen, si bebes no pedalees.

A partir d’aquí tot és confús... el senglar el vam atropellar?? Ens el vam menjar?? Suposo que els tions que recollíem eren per fer el foc per cuinar-lo, però perquè et vas enfilar a dalt d’un arbre amb la bici Sergi?... Bé coses que passen... el que si que tinc clar es que en aquell moment ens estimàvem més que els de Catalana Occident: molt, molt i molt.. o era tot, tot i tot...en fi.

Després d’hores de sufriment, caient a totes les cunetes que es podia, vam acabar a la carretera de les aigües on ens vam creuar amb el Charlie... Aprofito per llençar un desafiament “bisontes!! Potser serens ens podeu, però amb Purrogel al cos no tenim rival!!!”. Per cert, a vosaltres també us va semblar que de prop ho veieu tot més petit? Ho dic perquè al mirar la seva bici em semblava que les seves rodes eren més grans.

Amb tot, ens vam passar de llarg del Badulaque!!! Hi haurem d’anar un dia d’aquests.

Com diria el mestre de les cròniques... en fi pilarí, un Nadal més que tanca un gran any per obrir les portes a un altre, que si més no, és diferent.... Ara sortim en bici amb un avi, i els que no tenim fills ja som minoria.

Duatlo Vallirana

De bon matí el termòmetre marcava -2ºc, poca broma amb la temperatura i més si tenim un compte que la darrera setmana a Mataró feia un dia de collons i una temperatura genial.

Total que vaig sortir més abrigat de l'habitual, amb elk winstopper inclòs, i la veritat és que no em va sobrar en cap moment.

La cursa, com totes, a màxim des de bon inici, però amb petites diferències a mida que van passant les setmanes d'entrenament. Estic aconseguint ser més regular en tots els segments, aquest cop gairebé clavat. 1r segment: posició 22, 2n segment posició 27 i al darrer posició 30.

Finalment arribo el 25. Sembla que de moment vaig millorant els resultats i aguantant els entrenaments de la primera part del llarg camí cap al 5 de Juny.

El que no aconsegueixo és deixar de patir "i para muestra un boton", que diria en Raimon. No he trobat cap foto on sorti amb una cara sense patir.

Duatló de Mataró (16 gener 2011)

Matí de solet i bona temperatura i un circuit de córrer molt atractiu. El tram de BTT ple de corriols molt beteteros tant de baixada com de pujada. Són una bona presentació per un dels duatlons més atractius del circuit. Molta gent, 315 participants i molt d'ambientillo. Aquest cop però em desplaço sol cap a Mataró, en Raimon encara esta mig malalt i en Ricard s'hi posa just el dia abans.

Després d'una setmaneta carregada d'entrenaments i sense descansar gaire sóc conscient que la prova del duatló no és la millor per als meus entrenaments, però la veritat és que m'hi sento enganxat.

La cursa va forca bé i per primer cop en molt de temps em mantinc regular en les dues curses a peu. Posició 42 en el primer tram i 46 en el darrer, no està malt, sembla que començo a tenir més fondo. I amb la bici també milloro resultats anteriors amb una posició 38.

Finalment posició 43 de més de 300, no està mal.

Imatge del box

Sortida a tope

Riuada de corredors.

Patint, com sempre.

Dinar de nadal 2010

Veient que no hi ha cap bolet bike que s'animi a fer la crònica del dinar clàsic de nadal jo no seré menys i tampoc la faré però si que penjaré les imatges per a que entre tots les puguem anar comentant tot i que en més d'una de les imatges sobren els comentaris.

Trobada de la colla menys un...

De pujada.

Quina por aquest esmorzar !!!!

Algunes restes del banquet!!!

Habituallament líquid per fer la tornada!!!

Segur que no porta doping això de color groc???

Que no, que no... està molt bó.

Va l'últim i agafem la bici.

Ja tenim el primer Tió!!!

Aquí en teniem un altre que es va resistir una mica.

Explorant nous camins per la BTT.

Nois, nois he trobat el sopar d'avui!!!

Després de tot un matí per Collserola vàrem decidir fer una pila amb tots els "Tions" que vam anar recollint.