Triatlo Muntanya de Balaguer

Segon cap de setmana consecutiu que en Ricard i jo participem en un Triatló.
En Ricard per no perdre la costum des d'un bon inici es posa al capdavant, sortint de l'aigua en 12 posició, esta fet tot un tauró.
Jo no aconsegueixo veure'l fins a mig recorregut del tram de BTT, quan en el tram espectacle de la cursa el vec de lluny.
Quan arribem a la darrera transició aconsegueixo situar-me darrera d'ell a molts pocs metres però quan arribem a les escales de l'esglèsia de Balaguer el tauró les puja corrents gairebé totes i jo evidentment no puc seguir el seu ritme i es torna a escapar, finalment entrem a meta en 18 posició i 20 posició amb menys d'un minut de diferència.
Cal destacar d'aquesta triatló el tram de BTT que es realment espectacular per la seva tècnica i per la seva rapidessa, i com no els més de 250 esglaons que cal pujar per superar la cursa a peu.
Per cert hem estat altre cop fregant el podi per categories, en Ricard 4t de la seva categoria(30-34 anys) i jo 5è (35-40).....aviat esperem pujar en algun calaix.
I com sempre donar les gràcies a la dona i a en Martí per acompanyar-me en els meus somnis!!!!

Sortint de l'aigua marejat i sense veure-hi.

Patint amb la BTT!!

Darrera transició d'en Ricard.

Arribant a meta amb en Martí!!!

Més fotos i classificació a http://www.pedala.cat/

14/06/2009 TRIATHLON TRAIL LES MEDES - MONTGRÍ - O com amortitzar els 40€ de la inscripció!

Per primera vegada ens presentavem dos boletaires a un triatló, d'una banda el Germà, centrat en les duatlons i un maquinilla en distàncies curtes, i per altre banda un menda, més tirat a les llargues distàncies.

La prova es presentava durilla, sobretot pel recorregut a peu i per la calor. La organització, ja des del començament, o millor, des del dia anterior, no semblava estar a l'altura... Nomes recordarvos que enlloc de ser un triatló normal amb les seves transicions, en aquest cas, es donava la sortida a cadascuna de les tres proves de forma independent, de manera que es podia participar a una, dues o les tres proves. I encara millor, el box era el cotxe!

Natació: Ens van portar amb la barqueta dels submarinistes fins a les Illes Medes i allà ens van deixar anar per a mirar de tornar. Curiós això de veure l'aigua clara i fins i tot peixos (després de nedar a les aigues del llac de la Casa de Campo). Dels 169 participans, el Germà va entrar el 51 (27min13) i jo el 38 en 26min27, lo cual fa suposar que enlloc dels 1720m que ens deien, en realitat la distancia era menys.

Vam tenir mes de mitja hora per prepararnos per la bici, i com a bons bolets, vam decidir sortir a primera fila i al mig! El Germà estrenava la seva nova Scoott Scale 10, amb pintura de kevlar antifang! La cursa de bici, de 30 km no va tenir massa història: els primers 2km neutralitzats, fins arribar a un rampot on van començar els pals. Ens passen uns 30 o 40 i els bolets seguim junts, anar fent. acabem la primera pujada i ve un tram planet, molt ràpid, d'anar a roda, cansarte molt i no recuperar gaire posicions. Segona pujada i el Germá i jo, seguim junts i anar avançant posicions, pim pam, anar recuperant. Més pla i intentem enganxar el grup que portem davant, anem seguint fins que arribem a un camí impracticable, pla o baixada pero que s'ha de fer a peu, i més a peu i anem a petar a unes escales! baixem a peu i arribem a l'Estartit...pel costat oposat d'on haviem d'arribar! Total, que amb el grup anem tirant fins a meta, on cal desmuntar de la bici a la última curva i entrar a peu...entrem corrent a l'sprint, jo primer i el Germà tercer! pero clar, ens hem equivocat i hem retallat una part de circuit (al final descobrim que una part del circuit de bici i de cursa a peu es comú i que ens hem liat quan se separen, de manera que hem tirat pel circuit de a pié). Tot plegat no ens desqualifiquen, pero ens posen 10 minuts de penalització, que no sabem si es molt o poc. Finalment, hem quedat el Germà el 13 (1h15min20) i jo el 10 (1h15min17).

Tot i el dia mig tapadot, ara comença a fer més calor, i estem parats ben bé 45 minuts. Fa una mandra considerable posar-se a correr. Sortim i ja ben al començament, un rampot descomunal que acaba en escales (les que erroniament hem baixat amb la bici) i seguim per uns camins estrets i dolentissims, amb molta pedra solta, pedra afilada que es clava a les soles. Puja i puja i puja, moltes estones a peu perque no es pot correr, amb uns paisatges molt guapos que no podem mirar perquè hem de mirar on posem els peus...puja pel dret, baixa a lo bestia, caleta i tornem-hi...i altre cop, anem junts i recuperant posicions. la suada es considerable, i el primer avituallament no el trobem fins als 50 minuts de correr. Seguim fent, junts, puja que puja, i a troços amb trams mes rodadors on em costa seguir al Germà i les seves cames llargues...La traca final es la pujada a les antenes de l'estartit (pels qui ho coneixeu, es el penyasegat que hi ha sobre l'Estartit), baixada a lo bestia, on em clavo un roc a la espinilla, em trenco la ungla del dit gros del peu i estic molt a punt de volar...fins que sortim ja a carrer asfaltat, a uns 2km de meta i el Germà m'ha agafat uns 20 o 30 metres d'avantatge. Tirem i tirem fins que arribem al pla on consegueixo atrapar-lo a un bon ritme i fins i tot el despenjo una mica just abans d'entrar a meta, on entrem el 24 i el 25 en 1h31min37 i 1h31min45.

Tot plegat, acabem rebentats pero molt contents. El Germà queda molt satisfet dels 14 Powerbars que s'endú de record (que he pagat 40e d'inscripció, eh!!) més els iogurts i no se què més!

I moltes gràcies a la Gemma per fer de coordinadora logistica, ama de llaves, animadora i fotògrafa

Resultat final:

Ricard: 9è de la general amb 3h13min21

Germà: 10è de la general amb 3h14min18

Conclusió: Necessitem un altre tri-boletaire (home o dona) per completar un equip de tres, que segur que hauriem fet podi!!!

http://triatlotraillesmedesmontgri.blogspot.com/

MENU DE DIUMENGE

Aquest Diumenge ha estat, si més no diferent.

Com en ocasions anteriors hem anat al restaurant de sempre... si si, aquell on només es serveixen km, desnivell, i de tant en tant alguna beguda isotònica.

Al començament he pensat que el meu menu no presentava cap innovació, doncs de seguida m'han servit un pal del Fuster pujant a St.Miquel del Fai (Cabeza tractora) acompanyat amb una menestra de "llallos" que em deixaven enrera.

Entre l'aperitiu i el primer plat hi ha hagut moments màgics que quedaran a la memòria gravats, doncs he vist rodar en paral·lel al ULISES VS FUSTER, un duel magnific... Molts us preguntareu qui és l'Ulises... jo també de fet.... el que si que us puc dir és com és:
- Un home formidablement fort, sortit del fons del mar, que ha canviat el trident per una bici de carretera i una camisa de quadres per a poder fer Les Rutes del Montseny.... diuen que ho fa cada any... però no hem aconseguit proves visuals (fotos)!!!

De primer m'han portat la frase malaida del Sergi, que venia a dir...."Més val que no perdem aquest grup ara o ho passarem malament", un plat de digestió pesada que no baixa ni amb aiguardent i que consisteix en... el Fuster es posa al davant i la resta de mortals (un pelotón de 50 pel cap baix) el seguim treient la llengua.... aquesta és la seva manera d'entendre "Més val que no perdem aquest grup".

El segon ha estat l'habitual... però amb alguna grata sopresa, doncs l'acompanyament aquest cop era més gustos. La pujada a Collformic, gentilesa d'Escapades Corrales, m'ha deixat embafat; Si no fos perquè la cabeza tractora ha mostrat simptomes de debilitat (l'he acabat atrapant abans de coronar) crec que hauria estat força indigest.

Quan ja pensava que començava a estar fart d'aquest restaurant i de que sempre em servissin el mateix menu podrit mentre els altres només menjaven caviar va i ens porten els postres. Primer he pensat que s'havien equivocat, doncs a mi em van portar coulant de xocolata (em vaig trobar bé pujant al Turó, dosificant i a ritme constant) i al Raimon i al Sergi no...
Crec que no ho havia demanat, però al Raimon li van portar un plat de rampes d'isquios combinat amb rampes de quadríceps i a voltes de bessons; M'havia deixat enrere, però el vaig passar quan estava aturat tot apajarat.
Al Sergi en canvi, crec que no li van portar res de res. Quan dic res, vull dir res, doncs diu que va patir força pujant.

Jo,gloriós perquè per fi em tractaven bé, em vaig demanar un xarrup de "Faig de cabeza tractora i porto a roda als companys a la meta".

Allò que va començar com un menu rancit per mi, es va convertir en algo digne del Bulli. Per altres, en canvi, els entrants de caviar van passar a ser postres del McDonals.

Total, que malgrat el mal resultat de la cursa vaig acabar content, perquè per primera vegada, no vaig ser el que més va patir en una cursa.

PD. Donat l'estat fisic dels bolets (veure el Raimon baixant del cotxe cridant de dolor per les rampes que tenia) només puc dir... SORT QUE NO FAN LA PEDALS!!!....O si? potser que el Raimon la fagi?... jejeje

PD. Perdoneu la broma i no us sentiu ofesos...no és la intenció...

PD. He pensat que podem muntar una excursió de 2 dies al Pic de l'Infern a finals d'Agost, bolets i trufes (dones dels bolets), dormint en un refugi de muntanya. Mireu per internet que ús sembla... jo hio he anat 4 cops i, tot i que és dur, és molt bonic. Si algú no vol caminar tant, pot tornar del refugi sense fer el cim.

video

Nens, us passo el link d'un video d'un nano que diu que voldria poder ser un dels bolets. No pedala massa, pero fa alguna coseta que te la seva gràcia.

http://freecaster.tv/mtb/1007689/danny-macaskill-april-2009

Duatló Diable de Martorell

Diumenge passat em vaig tornar a retrobar amb les duatlons de muntanya. Les sensacions van ser fantàstiques, llàstima que al darrer km es va escapar la possibilitat de fer podi en la meva categoria, quedant finalment 10è de la general i 4t de la categoria.
El recorregut de BTT va ser super tècnic, reseguint tot de corriols al voltant de Martorell i descobrint una zona molt maca per anar amb BTT.

I diumenge cap a l'Estartit a fer el primer Triatló de l'any que promet ser dur de collons,, ja t'ho diré demà.... i desprès cap a Balaguer.

Inici de la primera transició, tot just agafant la bici d'en Fuster, ja que la meva encara l'estic esperant.

Col.lecció tardor-hivern-primavera-estiu 2009-2010

Molt bé. Com que molts de vosaltres heu expressat queixes respecte a la foscor genèrica de la indumentària boletil he fet quatre esboços amb quatre propostes del que podrien ser els nous colors de la propera temporada. A mi els que més em molen són el blanc, el gris, i el marró bicolor. Si algú té alguna proposta coloril que ho digui i potser li faré cas...

CAMI DELS BONS HOMES

Dimarts tarda plego de la feina, i amb un vist i no vist ens plantem amb l'Ester i tot els bàrtols a All. Allà ens trobem amb el Suissos (Carles i Aurélie), que juntament amb els Bob's, seran els nostres acompanyants durant els 4 dies de ruta que hem de fer.

Després d'incomptables hores amb cotxe la nit anterior (per solucionar problemes logístics hem de pujar amb dos cotxes a Foix i deixar-ne un allà que ens serveixi per tornar un cop acabada la traveça) ens llevem per fer la primera etapa, que ens ha de portar fins a Merenç. Les sensacions del carro són bones, tot i que el pes es fa notar... fins el punt que a la pujada de Porté els homes ens veiem superats per les xicotes, que coronen abans.

Dinem a la bora del riu i durant la baixada...

ANECDOTA 1: Trobem una llengua de neu inhumana que creua el camí. Veient que està molt gelada decidim desmontar tots els paquets i passar-los un a un, poc a poc, per una traça que obrim amb un pal. Un cop a l'altre costat ho muntem tot. L'operació ens porta ben bé 30min i no seria digne de menció si no fos perquè quan pugem a la bici.... fem 50 m, girem 180º i premi!!!! hem de tornar a creuar la llengua de neu!!! Emprenyants, i veient que el camí creua més avall un altre cop, decicim baixar pel mig del bosc (no ho recomano a ningú)

ANECDOTA 2: Ja a la carretera, i encara de baixada, giro un revolt i em trobo el Carles pel terra... el tio s'ha empanat i no ha vist una barrera de campionat que tallava el camí i se l'ha menjada de plè... Definitivament crec que li ha augmentat la miopia... jutgeu vosaltres mateixos.

Arribem a Merenç on plantem la tenda i, gràcies a informacions dels locals de la zona, descubrim que hi ha unes fonts termals perdudes pel bosc... Quin bany!!! va costar que ens decidícim, però va valer la pena!! banyet abans de sopar i al sobre, que l'andemà toca patir.

Després de recollir el campament i carregar-lo a les mules (el Carles i servidor), l'expedició reprèn el camí... i quin camí!!! a la mitja hora de sortir ens trobem 700m de pujada de trialera infumable que es converteix en un infern amb els carros. Fem relleus per pujar les bicis de 2 en 2, però fins hi tot així gairebé ens hi quedem... Fuster, crec que has d'inclore aquest tram a la Campellenca.

Això ens deixa molt desgastats i decidim escurçar l'etapa saltant-nos un port i anant a dinar a Ax-Les Termes,... i de passada carregar teca que ja anem escassos.

Per la tarda gran port de muntanya i acampada prop del refugi de Chioula acompanyada del bany de rigor al riu... aquest cop en pilotes (no posarem fotos per desconsol d'algunes... i potser d'alguns.. després del bany del dipòsit ja no sé que pensar).

La següent etapa, molt maca, passava per unes gorges precioses i algún port de carretera autèntic on ens vam medir les forces amb uns carreteros als qui vam intentar seguir la roda amb el carro i tot. Crec que la única cosa comparable en sufriment seria anar amb les dues filles del Fuster, l'una en una cadireta i l'altra en un remolc, amb la bici que li van deixar a l'Albert (la que anava frenada de davant totalment) i intentar seguir la roda al Xavi ..... quin patir!!

Vam passar la nit en un càmping passat MontSegur i pim pam pum .... bocadillo de atún..... com diria el Brufau.... vam fer el que ens quedava de ruta fins a Foix on ens vam fotre un entrecot que va ser glòria!!!!

Visca els bolets!!!!!

07/06/2009 TRIATLÓ SPRINT VILLA DE MADRID

Em van dir que havien canviat l'aigua del llac de la Casa de Campo, que era tota nova, aigua de Ribes, i m'ho vaig creure, així que per segón cop en 7 dies, em vaig posar a nedar a la "tassa del water". Aquest cop era un sprint, o sigui, la meitat de tot.


14min49 a l'aigua, transició...com sempre i bici. El circuit de bici era una mica diferent, 4 voltes de 5km amb una rampa de casi 2km que es feia llarga, sobretot al ritme que es fan aquests trialtonets. 20km en 35min33 (a 34km/h) i amb 560m de desnivell i a córrer, 5km que vaig acabar en 19min51, amb la novetat que no vaig perdre posicions durant la cursa!



Tot plegat vaig fer el 15 en 1h10 i llestos, sense tenda, ni alforjes ni el Rayon Calleja per fer de Bear Grylls a Ultimate Survival menjant escorpions per sobreviure...

http://triatlonmadrid.org.es/rep_ficheros_mediateca/ade51a24f354a5fb2a2b492c6af7ece9.pdf

Ruta de l'Ermità

Cap de setmana de segona pasqua, com a intrèpids pioners que sóm i per tal de començar a escalfar motors al que serà de segur una ruta plena de sorpreses a l'estiu (Himalaya) i creient que serà una ruta assequible a les nostres forces, ens disposem a fer un tastet d'aquesta ruta que preveiem durarà 2 dies...jajajajajaja i ja i ja ja JAPUTA!!

Tot comença al refugi ja més que conegut per nosaltres per la Campellenca, del Coll de Merolla, on farem nit per tal de, al despuntar el dia (jajaja, ens llevem a les 8.30h i anem a esmorzar amb la calma) poder arrancar l'esmentat periple.

Obeim les indicacions de la noia del refugi de fer la ruta en sentit horari. Sortim carregats amb alforjes i amb moltes ganes quan advertim que la Maria té el seient massa alt i la meva bici de carbó no admet baixar més la tija amb el que ens disposem a demanar una serra de ferro per tal d'escapssar la maleida tija (2,8grams menys, xinxa Brufau). D'entrada ens esmorzem unes primeres rampes de pedres acollonantes, de fet no us explico res de nou, desfeiem el camí de la Campellenca, i al bosc de faigs on el Germà va trencar el radis ja duiem una bona botifarra. Després què més dir, arrossegar la bici per pujades casi impossibles de baixar, plans, fotos per aquí, petons per allà, més pujades inhumanes, dinar espartà amb una solana que partia pedres... tot això fins a arribar a la Pobla de l'Illet, on comprem piles pel GPS que ha deixat de funcionar fa hores (gràcies Sergi), fem un entrepà i comprem el que se suposa serà el nostre sopar de camping regat amb un vinet.

Continuem a ruta i a la Maria el genoll li comença a fer putades i aquí és on comença l'autèntic calvari. 5Km de pujada, pista descomposta, cames carregades i diluvi universal amanit amb pedra. Arribada triumfal al refugi d'Erols davant l'estupefacció generalitzada dels 25 progenitors i les seves 15 respectives criatures aberrants. Dutxa, sopar i sobre. Però dormir...aaa amics, això fou una altra cosa.

Dia dos i amb l'esmorzar a la panxa decidim fer una drecera sobre plànol. La qual cosa ens remet a la segënt formula:

- Km / Dsvll. infernal = CABRONADA en DO menor

Amb 9km. vam fer 1000m de desnivell amb una solana inversament proporcional al mal temps de la fatídica passada tarda. En un autoavituallament el BBC és reconegut per l'únic ciclista que trobem fent la ruta. Un paio que fa la Pedals en 14 hores, el qual ens corrobora que la ruta se les porta i que els tracks del GPS són una autèntica cagada. Arribem a 2070m i juguem amb la poca neu que encara queda. Baixada fins a la Molina on reprenem el viacrucis. Torna a diluviar. Ens resguardem sota un pont, menjem i el cansament sumat a la merda de menjar, el fred i tot plegat, fa que la Maria es comenci a trobar malament. Montem tenda sota el pont per no morir-nos de fred i en vistes de que no pararà de ploure, després de fer les pertinents canalitzacions d'aigua pròpies del Ministerio de Fomento i d'algun superenginyer aiguaril, em disposo a fer-me l'heroi i enfrontar-me a les adversitats atmosfèriques per tal d'anar a recollir el cotxes per tornar, amb gran saleritat, en busca de la meva estimada per la vida de la qual patia, doncs no feia més que repetir-me que l'havia deixat sota un pont!

Res més, rescat triunfal, arribada a Barcelona catatònics, incuvació i... plaques de pus com icebergs al coll per part meva i un solemne encostipat per part de la Maria.

Així que ja ho sabeu, ruta duuuura i temporada perduda!!

P.S. Ens hem de començar a autocensurar les cròniques, doncs són més properes a culebrot sudamericà que a relats amens.

30/05/2009 TRIATLÓ DE MADRID - CLASSIFICATORI PEL CAMPIONAT D'ESPANYA

Aquest dissabte vaig participar en el triatló de Madrid, que es feia en el mateix circuit de la prova de Madrid de la Copa del Món de triatló.

Això de nedar al llac de la Casa de Campo no pot ser gaire recomanable. Decididament l'aigua més bruta on he nedat, on no em veia les mans i prop dels marges es notava l'aigua calentona i feia una farum que espantava...

1500m nedant, dues voltes sortint de l'aigua entre volta i volta com fan els pro's. Com que feia calor, i l'aigua estava a més de 22ºC van prohibir el neoprè. Total, vaig anar fent i malauradament, quan ja acabava vaig tragar aigua...

Transició cap a a la bici, 4 voltes de 10km cadascuna amb un desnivell total de 510m, es a dir, una rampa de km i picu a cada volta. Vaig anar fent i en poc més d'una hora (mitja de 36km/h) ja corria, també 4 voltes per completar 10km, que vaig començar tranquilet i vaig acabar bastant bé.

Tot plegat 2h24min (29min23 pels 1500m nedant, 1h07 pels 40km en bici i 43min57 pels 10km corrent).

Hi havia 56 places pel campionat d'España. Vaig quedar el 92, així que de moment no tenim representació boletaire al Campionat.


http://www.triatlon.org/competiciones_09/mayo/GEtriatlon_madrid/grupos.pdf (pàg 8)






Avui i demá a les 22h00 a Teledeporte fan reportatges de la prova de la Copa del Mon, que van fer a Madrid, al mateix circuit el Diumenge