10/07/2011 Mig ironman Les Angles

Aquest any em torno a presentar al mig ironman de Les Angles. L'any passat em va anar bé, tot i trobar-me bastant fluixeres, no se si per les cagarrines del dia abans, per l'alçada o ves a saber.
Son les distàncies habituals, però amb un tram de bici amb un desnivell de 1800m i una mitja marató casi tota plana però amb una rampa (que cal fer dues vegades) de 1km on es pujen 100m...Com l'any passat, som uns 200. Es un triatló mol xulo, amb unes vistes i uns paratges espectaculars, però es dur de collons...
En fi, que comença la prova, i nedant em trobo fatal i la gent em fa bastanta nosa. No se quant porto, pero veig que no vaig i penso que se'm farà moooolt llarg. Segueixo fent i em trobo una mica millor i llavors veig que nomès porto nedant 11 minuts!...Acabo la primera volta en 16min40 i començo la segona volta, ara millor, molt més tranquil i tinc la sensació que vaig més ràpìd...però bé, es queda en sensació perque la segona volta la faig en 17min30...Total surto de l'aigua el 51, i he trigat 4 minuts més que l'any passat, tot i que em sembla que l'any passat vam nedar una mica menys!
Agafo la bici i amunt que fa pujada. Son dues voltes amb casi tot el desnivell concentrat als primers 20km de cada volta. Començo a passar gent, pero també em passen bastants. Total que arribo al segon port (km21) i encara vaig el 45, començo a pensar que aquest any la gent està mes forta... Vaig fent i segueixo passant gent, de manera que acabo la primera volta i ja vaig el 31. Comença la segona volta i ja anem tots molt més espaiats. Ara costa molt més atrapar i passar gent, pero poc a poc van caient. Corono el primer port el 28, al segon port ja vaig el 24 i finalment acabo la bici i ja vaig el 22. Tot plegat, he fet 3h4min30, 2min50 més que l'any passat, amb el parcial 19.
I començo a correr. Com que ultimament corrent no vaig enlloc i la cosa no rutlla gaire, decideixo conservar i començo molt a poc a poc. El circuit, al voltant del llac de matamala es molt planer, pero del km 5 al 6 hi ha un rampot brutal. I vaig be fins arribar al rampot. el pujo, i en arribar a dalt m'agafa un flato que espanta i que m'obliga a caminar. Total, que el km 7, que es tot de baixada el faig més lent que el de pujada! Vaig fent com puc, amb dolor del flato que no acaba de marxar. Acabo la primera volta, em prenc un xute i miracle, el flato desapareix...misteris misteriosos!
La segona volta la faig més còmode, sense passar-me. El rampot el pujo molt lentament per evitar sustos. Em vaig trobant millor i cada vegada corro més rapid. Acabo fent l'últim km a 4min22 (el més ràpid que he fet). i tot plegat durant la mitja marató he aconseguit no perdre cap posició.
Entro a meta el 22 (igual que l'any passat) amb un temps de 5 hores 28 minuts i 44 segons. I com sempre, acabo rebentat però satisfet.

18/06/2011 Mig Ironman Balaguer

Altre cop a última hora m'apunto al Triatló de Balaguer, que té un horari molt particular i es que es corre per la tarda...

Sembla que ha de fer molta calor, pero s'aixeca un vent força contundent que fa que la calor no es noti.

La natació va prou bé, tot i que es nota molt quan nedem amb el vent de cua, que tot va molt bé, i quan tornem, de cara, que costa molt i no avances i vinga a empassar aigua... Acabo de nedar prou bé, el 60 amb un temps de 36minuts, que es un temps dolentet, suposo que pel vent.

Agafo la bici i collons, quina ventolera. Es d'aquells dies en que sembla que tinguis el vent sempre de cara. Son 90 km amb 1600m de desnivell i amb un vent que espanta. Començo a pujar i a passar gent. Desde Sant Llorenç de Montgai pugem al Monestir de Les Avellanes i d'allà seguim pujant el Port d'Àger. Al km 30 em creuo amb el primer (que ja torna i em porta 10minuts). En aquest punt vaig el 22 de la general i segueixo passant gent. Tornem a pujar el Port d'Àger per l'altre costat i llavors ens desviem cap a Os de Balaguer i Tartareu. Ja vaig el 15 de la general i ara seguim per una carretera pavimentada amb ciment (com la pista que baixa a Planoles) i llavors en plena baixada, quan sembla que el camí gira a la dreta, resulta que ve una corba a esquerres. QUan me n'adono, clavo frens, derrapada creuant la bici, peu a terra, rellisco 6 o 7 metres i PUM! explota la roda del darrere. Aconsegueixo no caure, pero la coberta del darrere queda amb un forat de 3*2cm. Cambio la càmara, pero en inflar se surt pel forat... Així que plego al km 67, ja amb 1450m de desnivell (dels 1600m totals).

I aquí comença la odisea de retornar a Balaguer, recuperar les coses del box...i res, DNF. No tinc fotos.

Duatlo Muntanya Martorell

Tot i que el pronòstic del temps anunciava dia tapat amb clarianes sense risc de pluja, el dia no va acompanyar a la quarta edició de la cursa el Diable.

Desprès de comprovar sobre el terreny que hi havia trams perillosos produïts per la pluja i que suposava un risc tant per la integritat dels participants com la dels voluntaris,es va prendre la decisió de modificar la Cursa.
La opció que es va oferir a tots els inscrits a la Duatló va ser de fer el mateix recorregut que els inscrits als 12km, a la mateixa hora en una única sortida respectant les dues classificacions per separat, una pels 12km i una altre per la Duatló.

Total que un cop allà en Jofre i jo vam decidir fer la cursa de 12 km. Vaig sentir-me força bé tot i que en acabar la toseta del collons em va fer la punyeta forces dies i ara per ara encara estic arrossegant conseqüencies de la neomonia del mes d'abril.

Això si les cames em van fer força mal durant un parell de dies. Que dur que és això de còrrer per la muntanya.

Al final 11è classificat i 6è de la categoria.

Nedant en un dels trams finals.

L'arribada a meta.

El millor de la cursa!!!

29/05/2011 HALF CHALLENGE BARCELONA

A última hora decideixo apuntar-me a aquest Mig Ironman, sense tenir massa clar si hauré entrenat prou. Pero com que es bastant planer, sempre és més fàcil...així que a veure com va...

Després d’un dissabte amb una ventolera que espantava, el dia s’aixeca clar i tranquil. A les 8h00 surten els pros, hi ha vaires sortides i a mi em toca començar la natació a les 8h25 amb els altres 240 participants del meu grup d'edat. El segment de natació és prou tranquil i no rebo gaires patacades. Fem una mena de rectangle de 1900m i com sempre, no acabo d’anar recte del tot, sobretot quan nedo amb el sol de cara i no arribo a veure les boies.

Acabo la natació amb un temps de 32min13, fet que em sorprèn, doncs és 1 minut més ràpid que el millor temps que tenia de Mònaco. La transició de l’aigua a la bici va prou bé fins que surto al parc de bicis a buscar la bici (d’entre les 1100 bicis que hi ha…) i no la trobo. Miro amunt, miro avall, i no…total, que em passo no se quant buscant la bici i finalment la trobo i començo a pedalar.

El circuit de la bici es semblant al de l’Ironman; 2 voltes Calella – Mataró, tot bastant pla menys el tram final d’Arenys a Calella que hi ha uns repetxons. Començo a passar gent i mes gent i mes gent…Acabo la bici en 2h19min18, parcial 60, segurament he anat massa ràpid i ho pagaré, però ja està fet.

La segona transició la faig molt bé, pim pam i ara ja tinc una bona claca, a més de la Judith que ha vingut ja des de primera hora, ara ja hi tenim la Gemma i l’Ariadna, el Jordi, el cunyao, la Meri, la Maria, i el Berti i fins i tot els pares de la Judit!!

Començo a córrer i em trobo més o menys bé. Vaig passant els primers kms a 4min15 i em passa gent però no gaire. Cap al km 8 o 9 estic corrent a 4min20-25 i acabo la primera volta (de dues) en algo menys de 46min. I llavors la cago. Em prenc un xute, bec aigua i m’entra un flato que em mata. Haig de parar i caminar i em passen autocars de gent (alguns que van paradíssims). Després d’uns minuts, començo a córrer poc a poc i en 3 o 4 km se’m comença a passar el flato. Poc a poc vaig agafant ritme, però ja em començo a trobar cansat i corro a 4min45 més o menys.

Finalment arribo a la recta d’arribada on agafo l’Ariadna per entrar a meta enmig de la cridòria del públic. Sprint final amb la nena a coll i meta... aquests 7 kg de nena mai m’havien pesat tant! Acabo en 4hores 36minuts i 25 segons, el 104 de la general dels 1100 inscrits i 17 del meu grup d’edat: en general bastant satisfet.

Gràcies a tots pel suport i la paciència!

THE CAMPELLENC – X-FUSTER CERTIFIED

Com cada any ha arribat el repte més gran de la temporada. La única cursa Fuster Certified, on el més estrany que pot succeir és que pedalis.Com a novetat d’enguany, hem portat els tracks preparats!! Que val a dir que al menys per mi, ha estat un salvavides impagable. Enrera queden els tomtom amb cinta americana lligats al manillar de la bici, o les reculades en veure que ens haviem equivocat; Això si, bolet-bikes, això en fem amb track, sense track, del dret i del rebés, i si no, estimats lectors, miereu la foto!!!Fent gala de la nova tradició que obliga a introduir novetats en cada nova edició, el Sergi ens va sorprendre amb un sopar a la Mola!! Si si, vam sortir en plena solana, i després de gairebé 2.000m de desnivell infernal per corriols pedragosos i camins estrets on no hi cabien les alforges, ens vam plantar a sopar a la Mola. Baratet-baratet.... jeje. Vam patir de balent, jo especialment, que com sempre anava apajarat... però per alegria de tots (menys de l’innombrable).... el Coco també anava tocat!!! Jo preocupant-me per ell... que si parem aquí, que si nois afluixem, que si... bé, un reguitzell d’excuses per veure si jo també podia parar a descansar una mica, que em feia falta!! Si es que el Xavi, si fa sol ha de sortir amb “sumbrilla”.El sopar magnífic, però millor encara el “BIC BAC”, que no és un boli a la esquena, com molts deveu pensar, sinó la dormida a l’aire lliure que vam fer després de sopar.
Menció especial al Mangue i al Sergi, que es nota que estan o han estat al gremi de jardineria (o a la mili), doncs van preparar un camuflatge per les bicis estupendu-tu.L’endemà bici i més bici... bolet-bike aquí, bolet-bike allà, i patxam!!! Banyet a la gorga!! Quin aigua més bona i quins moments tant tendres... el que no se es perquè no anem simplement a banyar i ens saltem la història de la bici... Tots sabem (alguns més que altres), que aquests banys uneixen molt!!!Sorprenentment la mecànica i el temps ens van respectar, al menys fins que el Sergi va demostrar que hi ha parts de les bicis que, per insòlit que sembli, es poden trencar. Ara, res que amb una navalla i unes brides no es pugui solucionar: que a la rodeta del canvi li falten dents, doncs n’hi tallo unes. Que la patilla es trenca, doncs me’n faig una altra amb un plàstic i unes brides... Mecànics de probike.. temblad!!!!La nit de Dissabte fantàstica en un bungalope prop de Gombren (el bungatrote deu ser més econòmic, però la casa es gran) i Diumenge, tram final pel mal pas fins a Campelles.
En fi, aventura superada i a per la següent!!!
PD1. Menció especial i premi al companyerisme per l’Albert, que malgrat estar lesionat va pujar per fer la darrera jornada tots junts. Bravo bravo.
PD2. Germà t’has salvat d’un afusellament total pel fet d’haver tingut una pulmonia.... ja pensavem que el que tenies era una iron-gay rajada. Espero que triguis en recuperar-te, així et tornaré la medicina que em vas donar al rat-penat!!
PD3. Als que no vau venir per raons varies (Lluís... un momentazo bolet-bike no tiene precio), doncs res, us ho vau perdre!!
PD5. Felicitats Sergi per la organització.... i per haver aguantat a la teva edat!!!

II Duatlo de Muntanya d'Ódena

Darrera duatló del campionat. Arribo a Odena hiper motivat, i amb ganes de tornar a quedar entre els 10 primers classificats. Com que és la darrera cursa decideixo sortir de la primera línia i a tope.

Les primeres sensacions són brutals ja que em situo entre els 5 primers de bon principi arribant a box en la 6ena posició. Agafo la bici i les sensacions no fan més que millorar i em situo en la 4ta posició a roda del 3r, estic flipant de valent ja que començo a veure que potser tinc alguna opció de podi.

Just quan comença la baixada decideixo afluixar ja que m'entra el canguelis per si vaig a parar per terra, i és aleshores quan em passen 2 corredors més. Arribo a box en 6ena posició però pletòric de forces tant que faig el 2n millor temps dels darrer tram de cursa a peu i acabo en 5ena posició de la general.

Les sensacions fantàstiques no hi ha res com entranar molt per sentir-se fort, ja veurem si al juny estic tant fort de moment que me quiten lo bailao.

Classificació final Rànking Duatlons de Muntanya

Objectiu aconseguit, podi.

Classificació Circuit Català

Classificat entre els 10 primers, no està mal.

Duatló de Muntanya de Terrassa

Diumenge quedem a les 8'30h per anar a Terrassa, es fa estrany quedar tant tard, tot i així arribem amb temps suficient per fer tot el ritual habitual, visita al senyor roca, preparació de tot el material i escalfament amb salutacions als habituals.

Surto a bon ritme i en el primer tram de cursa a peu arribo a box el 9è, començo la bici amb un grupet de tres i poc a poc agafo el ritme, el recorregut és força ràpid i amb algunes baixades força ràpides.

En arribar al punt més alt del recorregut hi ha un control de dorsal i hem diuen que vaig el 7è, jo flipo una mica i evidentment tinc un subidon d'adrenalina. Comença la baixada i em passen tres corredors a tota castanya, primer els intento seguir però després d'un petit ensurt decideixo afluixar i pensar en la cursa del mes de juny.

Tot i així els vaig veient tot sovint i no els perdo de vista, entro al box en 11ena posició, ara si decideixo apretar de valent i intentar atrapar als dos que tinc al davant per entrar entre els 10 primers.

Al 10è el passo tot just sortir del box i el 9è el vec durant tot el recorregut i el passo a 200mts de l'arribada.

Arribo el 9è amb el talons picant al cul, acabo esprintant i amb un bon rotllo brutal.

Es fa estrany arribar i trobar tant pocs corredors, m'adreço a les camilles on fant massatges i m'estiro a gaudir del solet i del bon rotllet que m'ha entrat.

Al cap d'uns instants arriba en Raimon que em ve a trobar quan encara estic amb dos paios fregant-me les cames.

No se si estaré bé pel mes de juny però aquests darrers duatlons els estic gaudint d'allò més esperem no em passi factura.

Diumenge darrera Duatló on intentaré atrapar al 2n de la general, sense pendre mal, tot i que sembla una mica impossible reduir el 80 punts que em porta de diferència-

Primer tram de cursa a peu

Trialera del tram de bici

Arribada a meta

Classsificació general Campionat de Catalunya de Duatlons de Muntanya

Duatló de Muntanya St Joan de les Abadesses

Per pimera vegada en els darrers 3 anys no s'ajorna la cursa, per motius de neu o pluja, tot una notícia. Per tant ens toca matinar a en Raimon i a mi. A dos quarts de set quedem per començar a pujar.

Pocs corredors inscrits, uns 150, i el mateix recorregut que sempre. En Raimon s'estrena en aquesta cursa tot i haver-hi estat inscrit en dues ocasions.

Jo em sento cansat, he dormit 4 horetes i la setmana ha estat intensa d'entrenaments però tot i així el resultat no ha estat gens dolent, 19è, tot i que hauria pogut quedar força millor si no fos perquè he anat a parar per terra un parell de vegades seguint a l'Oriol, el segon classificat de la general, que finalment m'ha tret algunes posicions.

Tot i això acabo la cursa en la posició 3era de la general, així que ara ja depén només de mi de finalitzar la temporada entre els tres primers.
En Raimon s'ha retrobat amb les duatlons després de dues absències forçades per malaltia i feina i també s'ha retrobat amb les seves amigues les rampes en el darrer tram de cursa a peu.

Tot i això ha acabat content en la seva temporada d'adaptació com diu ell.

Moments abans de la sortida.

La sortida.

Qi veu a en Raimon?
Classificació general Campionat Duatlons de Muntanya de Catalunya

Noves equipamentacions de la cosa

Bona nit amics, amigues, i micos pudents.

Per fi, i després de moltes nits sense dormir pensant en la nova col.lecció primavera-estiu que es lluirà els propers mesos per les millors passarel.les (quicir corralines) del pais, heus ací el resultat de l'assuntu.

Txalecu

Mangitus

Botines

Doncs res, ja em direu què us sembla...

VI Duatló de Folguerols

Arribo tot sol a Folgueroles, i esmorzo amb tranquil·litat al cafè del poble tot llegint el diari. La intenció és no apretar més del compte ja que dilluns toca sortir a còrrer. Però la teoria com sempre se'n va a terra un cop donen el tret de sortida.

El primer tram el faig a bon ritme i arribo a box en la posició 19 i amb forces per agafar la bici a un bon ritme. El recorregut te de tot, fang, neu, pedra, corriols i pista...la veritat és que el tram de bici el faig a bon ritme i fins i tot el trobo curt.

Així que entro al box per deixar la bici a tota castanya en la posició 17 i prenc la decisió de posar tota la carn a la graella i apretar en els darrers tres km ja que em sento fort de cames i de cap i quin cap què diria més d'un...

El tram de còrrer final el faig a saco i passo a uns 4 o 5 corredors. Arribo a la meta super satisfet. Poc a poc vaig collint els fruits de tantes hores d'entrenament, esperem però que això només sigui l'inici de la collita que tinc intenció de collir al mes de juny.

Ja us ho diré demà!!!

Finalment arribo a meta en la posició 14 de la general i el 3r de la meva categoria, sense dubte la meva millor classificació en duatlons de muntanya. I ara ja a només 50 punts del 3r classsificat de la general i a 100 del 2n.