26 de maig Triatló B de Banyoles

Com l'any passat repeteixo triatló de Banyoles però aquest cop amb la meitat de km a les cames però amb les mateixes ganes de sempre.
Un cop dins l'aigua i veient les muntanyes nevades la veritat és que no sento pas fred i les pessigolles a la panxa em fan pujar les ganes d'iniciar la cursa.
El tram de nedar el faig amb tranquil·litat sóc conscient que no tinc tantes piscines com l'any anterior.
Surto de l'aigua amb 32 minuts, en principi eren 2200 mts però probablement finalment hauran estat uns metres menys.


Agafo la bici amb moltes ganes, conec el circuit a la perfecció és la quarta vegada que el faig, començo fort des de la primera pedalada i no faig més que passar corredors.

Arribo a box en la posció 52 amb un temps de
2 hores 09 minuts i amb una mitja de 37km/hora, 5 minuts més lent que l'any passat.

Acabo amb molt bones sensacions però un cop fets els primers km de la cursa a peu m'adono que el tram de còrrer per variar será el més dur de tots, acabo amb 1hora 36 minuts, sense parar de correr però 10 minuts més lent que l'any anterior.

Acabo satisfet per millorar els resultats està clar que falten hores d'entrenament. Diumenge vinent el half de Balaguer, fa anys que el vull fer, tocarà patir i gaudir, esperem que més gaudir que patir.

17/03/2013 Marató Barcelona

Després de 14 setmanes de còrrer més que en Forrest Gam arriba el gran dia. Un gran dia que comença amb una pluja suau ideal per deixar el peus en remull tot el recorregut de la cursa.
Els entrenaments fets fins el moment em fan pensar que l'objectiu de 3 hores 05 minuts no m'ha de suposar gran dificultat.
Les sèries, la mitja de Granollers (1 h 24'), la mitja de BCN extendent versión, les tirades llargues acabades totes exceptuant una per molèsties al genoll em fan creure que l'objectiu és possible i fins i tot superable.
Així uns dies abans del dia clau i analitzant els entrenaments decideixo posar tota la carn a la graella i sortir a 4'15/km és a dir a ritme de 3 hores els entrenaments fets en principi són per baixar de 3 hores.
Comença la cursa i vaig al ritme previst de 4'15 pensant que a partir del km 30 segur que hauré d'afluixar però que hauria de ser capaç d'acabar entre 4'30 i 4'40, però que ho estiraria al màxim possible.
Passo pel k10 amb un temps de 42:40, per davant de la llebre de les 3 hores, abans m'he trobat a en Ricard a l'alçada del Camp Nou, que sota una pluja suau em dona ànims, arribo a la meridiana, km21 amb 1hora30minuts, la llebre de les 3 hores la tinc encara al darrera.
Ens creuem amb els primers que van com a coets, vec a en Sergio que va llençat 3 o 4 minuts per davant meu.
Començo a notar una mica de fluixera però el que més em comença a preocupar són un parell d'ungles, una de cada peu.
Arribo al km 30 amb un temps de 2 hores 11 minuts, encara amb possibilitats de fer marca, però aleshores comença la marató de veritat. A partir d'aquest km cada vegada vaig més lent i abans del km 35 ja començo a caminar a estones. El dolor dels peus es insoportable i les cames ja són dues fuestes, combinació fatal.
Baixant per Via Laietana em passa l'Oriol Castro, em dona ànims i em diu que l'acompanyi, a mi em sembla que va super ràpid i no puc anar amb ell ni 30 mts.
Passo pel km 40 amb un temps de 3 hores 7 minuts, per fer els darrers 2km estic més de 16'. Ara ja ni les cames, peus i cap em funcionen.
Que dur que es còrrer, i que dura és la marató. Aquesta és la tercera marató que faig sense comptar la de l'any passat a l'Iron Man, és per la que més he entrenat i la pitjor que he fet.
Ara toca recuperar-se més animicament que físicament, bé les ungles trigaran un temps. L'any vinent ho tornaré a intentar i potser abans, ja veurem.
Ara tinc ganes d'agafar la bicicleta, aquest darrers mesos no l'he tocat per a res i la veritat és que em ve molt de gust.
Intentaré agafar una mica de fondillo per participar a alguna traitló de llarga distància, Balaguer i Les Angles sembla que seran els propers reptes abans de l'estiu.
A veure si la resta de Bolets s'animen i comencem a fer bicicleta plegats.

Mitja Marató Barcelona

Toca tirada llarga, 2h 30 min per seguir preparant la marató. Aquest cop em toca fer-la sol així que decideixo fer 50 ' corrent pel parc de la Ciutadella i després començar la mitja de Barcelona. La intenció és fer-la a 4'10-4'15 el km.
El rodatge surt bé, em trobo a tot de gent donant voltes com jo. Després de fer el hamster em poso a la línia de sortida i començo la mitja, els primers km em surten molt ràpids però desprès aconsegueixo mantenir el ritme. Em surt la mitja a 4'10/km. Un entrenament força bó.
Ja queda poc per la marató, dues tirades llargues i gairebé estarà tot fet.

13/01/2013 Duatló Muntanya Mataró

Comencem l'any de la mateixa manera que el vaig acabar. Patint de valent!!! A Mataró hi havia 400 corredors inscrits, això de les duatlons de muntanya sembla que s'està posant de moda. Dels 400 van acabar 330,, a darrera hora es va posar a ploure i molts van anar a parar per terra.
Porto ja unes setmanes(6) preparant la Marató de BCN, això vol dir que la Btt la toca molt poc, i al veritat es que es nota força això de no sortir a pedalar. El primer tram per la pista del circuit de cros, 6 km, acabo en el lloc 55 però un cop agafo la Btt a la primera pujada em passen uns 20 corredors que desprès entre corriols es fa molt difícil de recuperar llocs.
El darrer tram corrents força millor que les darreres vegades, finalment entro en la posició 83, amb la satisfacció de les bones sensacions tingudes en el tram de còrrer però amb la idea clara que per preparar be les duatlons cal anar força en btt.
Ara toca seguir corrents per intentar fer 3 hores 05  minuts a la marató de BCN, objectiu que em portarà força feina les properes setmanes.

30/12/2012 Duatló Muntanya Cabrils

Després d'un mes sense competir degut a la gran quantitat d'inscrits a la darrera duatló de muntanya, Terrassa, aconsegueixo tenir plaça a Cabrils. Com han canviat les coses aquests darrers anys!! Abans sempre hi havia plaça per fer la inscripció i ara dues setmanes abans es comencen a tancar les inscripcions.
Cada vegada hi ha més gent fent esport, ja sigui còrrer o anar amb bicicleta, l'atur està provocant que la gent estigui cada vegada més en forma!!!
Bé aquest any la sortida de Cabrils feia goig, aquesta prova és de les més maques del calendari, pel circuit, aquest any eren nous i encara més atractius; com per la data, darrera cursa de l'any 2012.
L'ambient és realment diferent.
Un altre fet remarcable és que aquest any gairebé tots els corredors formen part d'un equip, per tant la lliga per equips està molt competida. jo segueixo d'independent bolet bike tot i les ofertes, a veure si la propera temporada aconseguim fer un equipet, mínim són tres i ens inscribim per equips, de candidats en conec a més d'un només cal una petita empenteta.
Bé de la cursa la podría resumir amb el de sempre, sortida de cavall i parada de burro!! És a dir de més a menys, està clar que encara estic lluny de la forma de fa dos anys on quedar entre els 20 primers era habitual, també cal dir que no erem pas 300 corredors a cada cursa.
Tot i el patiment les sensacions són bones tenint en compte que faré un parell més de duatlons i després em centraré de valent en millorar la meva marca de la marató de BCN.
Fer duatlons tot sol sense cap Bolet més li treu part de l'encant, però aquesta temporada és el que hi ha esperem que la propera s'animi algú més.
Apa doncs a seguir fent km abans del proper duatló de Mataró, un dels clàsics també.

                                                                        Tret de sortida

                                                        Enfilant la primera suau rampa.

III Duatló Muntanya Tavèrnoles

Primera duatló de muntanya de la nova temporada. Encara sense l'Scott m'hi arribo tot sol amb la btt de l'Alex. El primer tram de cursa a peu, per variar surto com un cohet i arribo entre els primers 30 corredors, un cop a la bici m'adono que la gent està bastant més forta que corrent i em passen unes quantes màquines a les que no puc seguir. vaig a parar per terra un parell o tres de vegades intentant treure els peus dels pedals i vaig a parar al fan sense separar-me de la bici. La imatge no tenia preu.
El darrer tram a peu el faig força còmode i arribo bastant sencer.Per ser el primer de la temporada acabo força content espero poder anar millorant la posició a mida que vagi avançant la temporada.
La propera Balaguer:

7/1072012 Sant Just-Santa Maria de Queralt

Feia temps que en Xavi volia arribar-se en bicicleta al Santuari de Santa Maria de Queralt, com a homenatge a la seva filla Queralt.
Així que fa uns dies es va començar a animar a organitzar la sortida amb tots els amics amb qui ja fa anys que comparteix hores de bicicleta.
El passat 7 d'octubre va ser la data finalment escollida. En vàrem reunir els bolets de Sant Just i plegats vàrem anar a cercar a en Xavi a Sant Feliu. Allà ens esperava també en Santi el cotxe de suport que ens va acompanyar tot el dia, quin crak en Santi, aigua,, menjar, recanvis, ànims, fotos, paciència i més paciència, moltes gràcies Santi va ser una passada la teva constant assistència.
De Sant feliu ens vàrem arribar a Pallejà on vam augmentar la colla i ja d'aqui direcció a Montserrat, tot xino-xano fins iniciar la pujada. I la pujada ja se sap...marica l'últim... Un cop a dalt en Santi ens tenia preparat un habituallament com deu mana, després d'haver fet un gran reportatge fotogràfic de tota la pujada.
Al monestir de Sant Benet també es van arribar la Laia i la Queralt, la Maria i la Lila i la Núria, l'Ona i la Jana que ens van donar ànims a tots plegats per a continuar direcció Manresa.
De Manresa vam continuar fent cami fins passat Súria i dalt de tot d'un cim que ara mateix no recordo com es diu ens vam trobar amb l'Albert i en Joan per a fer els darrers 40 km i també amb en Magi i l'Esther, la Gemma  i l'Ariadna, la Sílvia i en Martí.
Després d'un segon habituallament força esplèndid ens vam dirigir cap a Berga per enfilar la darrera pujada fins a Queralt.
La darrera pujada tenir una sorpresa final, la vàrem fer amb una tormenta que ens va acompanyar des de la primera rampa fins a l'arribada. Un cop a dalt i després de canviar-nos de roba, tots plegats vam passar la tarda dinant tots juntets al restaurant del costat del Santuari. Realment va ser un dia genial i esperem que aquesta sortida formi  part de les clàsiques de cada temporada. Felicitats per l'organització i el bon dia que vam passar tots/es plegats/des.


El reportatge en imatges:
https://picasaweb.google.com/105983838113763870018/Queralt_12102012?authkey=Gv1sRgCOm9rv36xP7OngE

07/10/2012 XVII Travessa Sant Joan Despí Montserrat

Altre cop ens tornem a inscriure a la travessa nomès dos bolets, però aquest cop en Jofre, que repeteix i l'Alex s'animen a participar-hi.
El dia abans pujo a deixar la furgo a Monistrol amb el compromís de tornar tots plegats, sigui a l'hora que sigui. En Jofre sap que arribarà, però l'Alex no les te totes, bé nosaltres tampoc tenim molt clar que arribi a dalt.
Diumenge per la tarda mentre netejava la bici...sorpresa... sorpresa

M'he quedat sense bici!!! Truco a en Raimon Less tira a canasta, i acordem que em passi per casa seva on ha montat un taller de manteniment de bicicletes de la família Barroso.Allà em trobo a l'Alex que està amb en Raimon fent una revisió de la BTT. La penjo al burro i amb unes barres d'alumini i unes brides dels xinos fem un apanyo boletaire. Com que les brides del xinos no són de fiar passo per casa el Fuster a canviar-les per unes certi faif fuster. Ho embolico tot amb cinta americana de color blanc, per disimular el nyap, i que sigui el que tingui que ser...

Diumenge ens llevem ben aviat ben aviat, i passem a buscar l'Alex, allà ens trobem amb en Jofre i baixem tot plegats direcció a la sortida.
Després de recollir el dorsal en situem a primera linia. Però de seguida veiem que hi ha coses que no canvien en aquesta cursa i una d'elles és el caos de la sortida. Just abans de la sortida ens trobem al Xavi Duran, que d'amagat s'ha situat a davant de tot.

Desprès del senyal de sortida inciem la cursa pel marge del riu, el ritme és força alt fins a Castellbisbal. De seguida ens situem entre el grup capdevanter a roda d'en Xavi.
Fins al segon control anem força endavant, veiem al Xavi no gaire lluny.
En una de les baixades desprès del segon control, vaig a parar per terra juntament amb unaltre ciclista que no pot frenar i m'empotra contra la paret.
Sembla que no m'he fet gaire cosa, excepte un cop de manillar al mig de la cuixa. Tot i això vaig tirant. A en Raimon fa estona que no el vec, se que va per darrera i de ben segur que no gaire lluny.
Comencem a pujar direcció a Olesa, per un recorregut que no havia fet mai, és força dur i llarg. Penso amb l'Alex i en Jofre com patirant en aquesta part, si abans no han anat a parar per terra en algunes de les biaxades.
Arribo al control de Monistrol en la posició 19 ena, inicio l'ascensió amb bones sensacions, passada la darrera urbanització he perdut 3 poscions, però segueixo sense rastre d'en Raimon. De cop i volta començo a tenir rampes a les dues cames. M'he quedat sense aigua molt aviat ja que he perdut un bidó a les primeres baixades i no he parat a carregar.
Perdo algunes posicions més i començo a patir pensant que en Raimon deu estar al caure. Em prenc un xute que fa miracles, em recupero i começo a pedalar fort altre cop. Ja vec el monestir de Santa Cecila, tinc dos ciclistes que van parats davant meu, apreto el cul i els passo a tots dos.
Arribo a meta força content i sencer.
De seguida veig a en Xavi, la Laia i la Queralt, en Xavi a fet 5è, quina màquina.
Als pocs minuts arriba en Raimon. Ens relaxem i estirem a la gespa esperant a en Jofre i l'Alex amb previsió que ens hi estarem força estona. Però per sorpresa de tots, l'Alex arriba a la meta amb 5 hores i mitja, una hora abans de la porra que havíem fet en Raimon i jo. En Jofre arriba més tard, les rampes li han fet una mala passada. Tot i això ha millorat el resultat de l'any anterior.
Felicitats a tots dos i esperem tornar-hi tots plegats el proper any!!!

Diuen que si no fos pel mal d'esquena l'Alex encara hauria arribat en més bona posició i que en Jofre si no fos per les rampes l'hauria fet patit, també diuen que si en Germà no hagues caigut i no s'haguès quedat sense aigua hauria arribat entre els 20 primers i en Raimon si no fos pel mal de cama de ben segur que li hauria fotut un pal a en Germà....Potser haurem de pensar de canviar-nos el nom de grup per l'equip...           "Si no fos".

16/09/2012 Mig Ironman Berga

Tercer Mig Ironman de la temporada, despres de la calorada de Balaguer i el sorprenent resultat de Les Angles. El Mig de Berga te bona pinta i ja que l’any passat vaig badar i em vaig quedar sense inscripció, aquest any em vaig apuntar ben d’hora ben d’hora, abans de saber que coincidia amb la Volta a la Cerdanya… Som 612 participants, amb alguns il·lustres com el senyor Marcel o el Cesc Godoy (que va guanyar l’any passat). Aixi que faig cap a Berga amb la meva germana Maria i dissabte cal fer tot el ritual habitual de preparar les bosses de les transicions, deixar la bici, briefing i pasta party!

Fem la natació al Pantà de la Baells. Fa molt bon dia, sol, pero no fa massa calor. Començo la natació desde primera o segona fila, i ben al mig de la linia de sortida. Comencem i com de costum, no vaig massa còmode, pero tampoc rebo massa patacades. Primera boia, segona boia, tercera boia i ho porto prou bé. Segons havia calculat, despres de la tercera boia, la tornada havia de ser rápida, pero se’m fa bastant llarga i s'aixeca una mica de vent que fa que hi hagi una mica d'onades. Aixi que res, continua continua fins que acabo el tram de natació.

Sortint de l’aigua ens toca fer un pujadot fins a sobre la presa, que es on tenim la zona de transició. Em canvio i agafo la bici i la Maria em diu que vaig el 107. (Veient les classificacions, he fet el parcial 96, en 35 minuts). Segons el meu GPS, hem nedat uns 2,1km.

Pedala pedala!: Agafo la la bici i ja d’entrada començo a passar gent. Tenim uns 3 kms de pujada abans d’arribar a Berga on comencem un bucle on hem de fer dues voltes. Conec el circuit i se que es molt ràpid. Desde Berga baixem cap a Gironella i Puig Reig. A partir d’allà, son uns 12 o 13 km de pujada pero sense rampes massa dures. Passem per Casserres i L’Espunyola i des d’alla ja planegem per arribar a Avià i altre cop Berga per la segona volta. Ve a ser un triangle, de Berga a Puig Reig es molt rapid, i vaig tota l’estona a 45-50km/h. Pujant cap a L’Espunyola, passo gent de molt en molts (els triatletes son bastant petardos amb la bici!) i vaig a 22-26km/h i en el tros pla cap a Avià i berga també es prou rapid, a 36-40km/h.

A la segona volta avanço menys gent, suposo que les diferencies ja no es noten tant, pero tot i aixi, al tram de pujada encara en passo 10 o 12, inclosa la primera fémina. Acabo el segment de bici en la posició 23 amb 2h29 minuts, a una mitja de 36km/h tot i els 1000m de desnivell, i havent fet el parcial 14. Començo a córrer. Es un circuit una mica guarro, una linia recta que hem de fer de punta a punta 3 vegades anar i tornar. No es que hi hagi molt desnivell, pero hi ha unes rampes curtes i dures i uns pendents sostinguts que fan difícil mantenir el ritme. Tot i aixi, vaig a bon ritme, la primera volta a 4min15. A la segona volta veig que vaig distanciant als que em segueixen i encara passo a algu mes. Finalment acabo la mitja marató en 1h24min, amb el parcial 25. Tot i que segons el meu pulsometre, hem fet menys de 21 km. A mi em surten 19,5 kms que he fet a un ritme de 4min20. Tot plegat, acabo amb un temps de 4h 28minuts en la posició 19 dels 460 que han acabat

Altres: -Va tornar a guanyar el Cesc Godoy amb 3h53 -El Marcel va quedar segon a dos minuts, i segons va dir en l’arribar, va perdre temps amb la bici per una punxada... -Aprofitant que la Volta a la Cerdanya acabava a Guariodal, el Sergi i el Xavi van venir a l’arribada quan feia pocs minuts que havia acabat. -Podeu veure videos de¡l triatló a www.corriendovoy.com. Natació: minut 39, Transició 2: minut 3h03 i Arribada: 4h28 resultats: http://www.triatlo.org/resultatstot.aspx?&id=1256&temp=

Jo tornaria a reclamar les croniques pendents del Raimonless: Transcatalunya i Pedals de foc, pero el tio entrena tant que entenc que no tingui temps per escriure! Per cert, hi ha rumors que s’ha vist a un tal Massuet vestit de boletbike (i sense dir res!)

8 de juliol de 2012 – Mig Ironman Les Angles

Per tercer any consecutiu em presento al Mig Ironman de Les Angles. Aquest any la novetat es que m’acompanya l’Ironman Karpov (Germà).

Per aquest any ens han canviat el recorregut de bici. Ara ja no son dues voltes, sinó que es un sol bucle una mica més llarg (97km) i amb una mica més de desnivell (1900m).

Diumenge al matí ens trobem amb el Germà. Estem a 10 graus i hi ha boira. Fa molta mandra posar-se a nedar amb aquest panorama. Resulta que hi ha tanta boira que no es veuen les boies! Amb els neoprens semblem goril.les en la niebla... Fnalment, després de 45minuts d’espera, l’organització decideix apropar les boies a la sortida i fer-nos fer 3 voltes enlloc de dues. Amb això, ens redueixen la distancia de la natació i ens surten uns 1350m (enlloc dels 1900m previstos).

Com que fem 3 voltes més curtes, el resultat es que anem tots molt més apilotonats i fem més girs (boies), que es on hi ha més patacades. A més, entre volta i volta hem de córrer uns 100m per una passarel·la abans de tornar a entrar a l’aigua…

En fi, que la natació a mi em va tirant a malament. Acabo la primera volta i en sortir de l’aigua sento el karpov: “Richi, soc aquí!” tornem a entrar a l’aigua i la segona volta per mi es un desastre. Rebo unes quantes patacades i em molesta basanta gent, que no em deixen nedar tranquil. Acabem la segona volta i veig al Germà uns 10 metres davant meu. La tercera volta ja va millor, suposo que anem una mica més estirats i en sortir de l’aigua veig que vaig just darrera el Germà, que no se que fa amb les ulleres mentre anem cap al box (li cauen) i el perdo de vista. Hem sortit de l’aigua en 21minuts i 19 segons, ell el 44 i jo el 45 (21min22) (A les fotos podeu veure la cara de caraja que portem tots dos entre volta i volta de la natació!)

Transició prou ràpida i comença el tram de bici. Es un recorregut molt peculiar, amb els primers 44km de molta baixada (-1320m) i amb els últims 50km amb casi tot el desnivell. Sortint de l’aigua, a 10graus i sense “txaleco” ni jaqueta, passo bastant de fred, sobretot en la primera hora de bici (42km). Avanço alguns triatletes, però també em passen 7 o 8 que baixen millor (el terra mullat, la boira i les ulleres entelades no ajuden).

Arribem al km 45 i comença la pujada. Vaig recuperant a tots els que m’han avançat i segueixo passant gent. Vaig a ritme, sense passar-me. Còmode però fort. Suposo que després del desastre de Balaguer, vull conservar per poder correr!

Finalment em surt un parcial de 3hores 18minuts36sec (29,2km/h), que resulta que es el 8è millor parcial! Quan arribo al box i deixo la bici em diuen que vaig el 9è, i començo a córrer junt amb el 8è. La Maria (la meva germana) m’acompanya en la primera volta corrent (després es lia perquè no li vaig explicar bé que eren dues voltes i m’espera a l’arribada!).

La cursa a peu em va sorprenentment bé. Noto que he treballat aquesta transició i començo a córrer a 4min25 i ben còmode. Ja em conec el circuit i se que el km 6 es un rampot que fa pupa. Com que es una pujada que es puja i es baixa pel mateix carrer, em serveix de referencia per saber quant em porten els de davant. Vaig 8è i veig al 5è (9minuts), al 6è (5minuts 30) i al 7è (2 minuts davant meu). I al 9è ja li porto 1 minuts d’avantatge.

Els temps que em porten els de davant em fan pensar que no els podré atrapar, i la meva idea es intentar que no em passi gaire gent.

Segueixo al meu ritme, entre 4min25 i 4min30 i sorprenentment avanço al 7è (peta al rampot) i al 6è (petat al rampot a la segona volta). Només em queden tres kms i vaig molt còmode, a bon ritme. No m’ha passat ningú i he avançat tres posicions. Enfilo els últims 3 kms apretant una mica més i arribo a meta en 5hores i 17 minuts. Quan creuo la línia d’arribada em diuen que he quedat 5è! (Resulta que vaig avançar al 5è i ni me’n vaig adonar!

La mitja marató m’ha sortit en 1h33min39sec, a 4min28/km. El millor de tot es que m’he trobat molt bé, m’he dosificat bé i he anat còmode. Els altres anys en aquest triatló m’havia trobat bastant fluix i tot i fer un paper prou digne (22è el 2010 i 2011) la sensació era que anava petat. Aquest any en canvi m’he trobat molt bé i acabo molt molt satisfet.

El Germà pateix uns mals a les cames que no el deixen apretar a les pujades de la bici. Fa un parcial de 3h43min35, parcial 54, a una mitja de 26km/h).

Els mals el segueixen castigant durant la cursa a peu que fa en un temps de 1h56min55sec, a 5min32sec/km (parcial 91). Finalment entra a meta amb en Martí (que ha de fer un sprint per atrapar-lo!) i acaba amb un temps de 6h06minuts i 23segons, en la posició 59. Però vaja, esperem l’aportació del germà a la crònica i que ens expliqui la seva versió! Ha sigut un cap de setmana molt xulo. La zona del llac de Matamala es com un parc d’atraccions (hi ha ponies, tirolines, barquetes, kayaks, llits elàstics, etc.) i el qui més ho ha disfrutat ha sigut el Martí. A veure si l’any vinent enganyem més boletaires! Per cert, aprofito per denunciar que el Raimonet ens deu les cròniques de la Transcatalunya i de la Pedals de Foc...Perdoneu, però algú ho havia de dir!

Per la meva part(Germà), res més a dir. El cap de setmana va ser molt guapo per compartir amb la família i amb tots a qui ens agrada patir fent triatlons. El lloc és fantàstic, a partir d'ara formarà part del meu calendari de curses.

Per a mi ha estat la cloenda a una temporada marcada per l'Iron Man i els entrenaments diaris de bon matí.

Vaig arribar una mica fora de forma pensant més en acabar de competir i descansar.
Tot i així la cursa la vaig gaudir moltíssim, gairebé tant com la vaig patir.

resultats: http://www.altriman.com/fr/index.php?pge=resultats&cat=2011&PHPSESSID=21b8265e18cfc15f34f77a376de4869e